El pressupost per a les dones cineastes és un 40% més baix que el dels homes

En un moment en què les cineastes catalanes tenen més visibilitat i guanyen més premis, la bretxa pressupostària respecte als seus companys homes és d'un 40%. És una de les dades que denuncia l'associació Dones Visuals a "El matí de Catalunya Ràdio", que també explica que detecten un sostre en l'ocupació de càrrecs de lideratge com són producció, guió i direcció, amb una xifra mitjana del 30%. En els últims anys la proliferació de noves directores i productores ha determinat l'ecosistema audiovisual català. Un talent desbordant que es tradueix en més reconeixements i premis, també internacionals. De fet, els Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català en són un bon exemple: un 53% de nominacions d'aquest any tenien nom femení i és una tendència creixent en els últims anys. Tot i això, Míriam Porter, productora de cinema, entre d'altres, de "Sis dies corrents", "Els nens salvatges" o "Frederica Montseny, la dona que parla", posa el focus en l'arrel del problema: "En el món patriarcal on vivim els diners sempre han estat vinculats als homes. Les principals comissions d'ajudes i subvencions audiovisuals, també a les televisions, estan constituïdes per homes. Això ho condiciona tot. Ells se senten més identificats i propers als projectes que proposen els homes." La productora de cinema Míriam Porter (Foto: Míriam Porter) La síndrome de la impostora Segons Carme Puche, vicepresidenta de Dones Visuals, ara que les cineastes van agafant pes en la indústria, també són responsables de trencar amb les herències rebudes i millorar la seva autopercepció: "Tota la vida s'ha dit que les dones no són capaces, i al final t'acabes fent teva aquesta creença. Hem de trencar amb aquestes rèmores que també tenim incorporades les dones. Plana la idea que els homes n'hi ha prou que demostrin el seu potencial mentre que les dones hem d'aportar la nostra experiència i demostrar que ho podem fer." Maria Zamora, productora executiva d'"Alcarràs", assegura a "El matí" que el problema estructural ja comença en les escoles de cinema, on la presència de dones és del 64%: ""En les escoles de cine, a la branca de producció, quan acaben els estudis, gairebé tots els homes que han estudiat producció acaben muntant una empresa; en canvi, les dones fan 'direcció de producció', un lloc tècnic dins d'un rodatge. És un problema estructural." Maria Zamora, recollint el premi Gaudí a la millor pel·lícula per "Alcarràs" juntament amb Carla Simón (Acadèmia del Cinema Català) L'excepció que hauria de ser norma La pel·lícula "Alcarràs", de Carla Simón, que acaba de ser guardonada amb el Gaudí a la millor pel·lícula, ha tingut un pressupost de 3 milions d'euros, habitual en els estàndards europeus, però molt inusual quan el gestiona una dona o és una dona qui està al capdavant del projecte. A més, està comprovat que quan és una dona la que lidera una pel·lícula opta per un equip paritari. Fet que corroboren el 57% dels casos que superen el 70% de presència de dones professionals. Per contra, només un 27% de les pel·lícules dirigides per homes tenen equips paritaris. Maria Porter destaca la falta d'oportunitats: "La incorporació de les cineastes hauria de ser més fàcil, perquè un cop s'hi incorporen es demostra claríssimament que són molt talentoses. És una qüestió simplement d'oportunitats. Quan s'incorpora l'excel·lència, la mediocritat que se'ls permet als homes, pel fet de ser-ho, ha de marxar, i així la qualitat total puja." Les dades revelen un sector amb resistència a una transformació real que afecta no només el gènere, sinó també la discriminació cap als col·lectius històricament invisibilitzats per motiu ètnic i/o racial. Imatge inèdita del rodatge de la pel·lícula "Alcarràs" en una localització a Massalcoreig, l'estiu del 2021, on es pot veure la directora, Carla Simón, amb la càmera a la mà Combatre les barreres Per combatre-ho, des de Dones Visuals reclamen mesures correctores per donar les mateixes oportunitats i que el talent no es perdi entre les escoles de cinema i les produccions que acaben portant-se a terme. Míriam Porter: "Les mesures correctores, quotes, facilitats, formacions... suposen forçar el sistema i el seu accés. Perquè la desigualtat d'oportunitats és molt gran, i discrimina la qualitat perquè no hi té entrada. La inclusió no és un tema de paternalisme. És un tema que si no ho fem ens estem perdent la possibilitat de talent i excel·lència que no deixem que entri." Maria Zamora també reclama la possibilitat de poder fallar de tant en tant: "Alguns directius de grans plataformes, la gran majoria homes, et diuen que busquen directores per fer projectes de gran envergadura i no en troben de prou bones." I afegeix: "Potser haurien de deixar que les dones també poguessin fer pel·lícules mediocres com alguns homes. Amb el cine també hauria de poder funcionar l'assaig-error; l'art és provar. I nosaltres hem de poder fer pel·lícules normaletes'." Carme Puche, directora de cinema Les dones cineastes diuen que en els últims cinc anys el canvi ha estat notable i que la paritat en el món del cinema ha crescut gràcies sobretot al seu convenciment de fer-ho. De totes maneres, encara queda molt de metratge i conscienciació per part de tothom. Ara que s'acaba de fer pública la llista de pel·lícules nominades als Oscars i resulta que en la categoria de millor direcció només hi ha homes, val la pena tornar-hi a reflexionar. I potser fer eficients mesures correctores. &#9997;&#65039; "Tenim potencial i talent; que deixin de posar-nos sostres", diuen les dones cineastes. Les xifres els donen la raó: el pressupost per a les dones cineastes és un 40% més baix que el dels homes, segons @donesvisuals @cpuchem https://t.co/BtJNZcHfv8 pic.twitter.com/UPUUo1iP9K El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) January 26, 2023

El pressupost per a les dones cineastes és un 40% més baix que el dels homes

Només un 27% de les pel·lícules dirigides per homes tenen equips paritaris