Ni qui ho té, ni com es va utilitzar, ni si va ser d'acord amb la llei, ni quina una n'ha passat perquè des del president de la Generalitat fins al del govern espanyol fossin espiats. Margarita Robles no va aclarir cap de les incògnites sobre Pegasus. Diu que no pot, perquè és secret. La comissió de secrets oficials és, esclar, secreta. I la justícia, no particularment ràpida. És a dir: no hi ha manera que hi hagi explicacions o un debat públic sobre una cosa tan important com els drets fonamentals i fins i tot la seguretat nacional. Els espies espien, sí. Però han de fer-ho en secret i segons la llei. I aquí ja no hi ha secret i, per descomptat, sembla de tot menys legal. El govern i l'Estat són vulnerables, però a més són, evidentment, responsables. Vigilar el que vigila i fer-ho bé és una prova del cotó de la democràcia. I, sense aquesta confiança, tot està en risc. Només hi ha una sortida: transparència, control i assumpció de responsabilitats.