El desafiament de les eleccions del 23 de juliol

N'hi ha que reaccionant en calent se'n surten molt bé. I que hi tenen tirada. Pedro Sánchez és un especialista de les reaccions en calent. Pot ser que tingui un cervell extremament calculador i fred. Això encaixaria amb la imatge de jugador d'escacs agressiu que Iván Redondo i altres analistes li han atorgat, però el cas és que fa anys que viu al límit. Prenent decisions que el situen constantment a un pas del precipici. Un professional del joc del tot o res. Ho ha tornat a fer. Ni 24 hores després de les eleccions municipals i autonòmiques que havien de servir de termòmetre, de primer assalt de cara a la gran cita amb les urnes de finals d'any. Quan els números no surten, hi ha una opció que és canviar el relat: que no es parli dels números sinó de tu i del teu panorama. Això ha fet Pedro Sánchez plantejant el desafiament de les eleccions del 23 de juliol. Els resultats de diumenge són aclaparadors. Però avui ja no es parla tant dels mals resultats del PSOE i dels bons resultats del PP, sinó de la convocatòria anticipada en ple mes de vacances. S'ha aixecat ràpid de la lona, Pedro Sánchez. Ara els que estan estirats a la lona són uns altres: els electors. Potser ens heu vist a algunes periodistes posant-nos les mans al cap ahir quan descobríem en directe que empalmarem unes eleccions amb unes altres; que les vacances d'estiu les començarem pendents d'una altra nit electoral. És la reacció que han tingut tants altres en saber-ho... Segurament Pedro Sánchez és qui millor ha sabut llegir el resultat del 28M. I qui millor hi ha reaccionat. Perquè torna a tenir ell la batuta i el control del temps. Agafa tothom a contrapeu: periodistes, rivals polítics i electors. Els periodistes, ja ho veieu, hi estem avesats. La resta de partits polítics, mal que els pesi, també s'hauran de posar les piles. El problema són els electors. La participació ja ha baixat prou a les municipals (sobretot a Catalunya) i la idea d'encadenar votacions no és precisament l'arma de seducció que la població necessita per tornar a connectar amb la política. Però ja sabem que, per a qui viu al límit, fins i tot amb l'afecte es pot jugar.