El cinema català fa història, malgrat tot

Carla Simón fa història, amb l'Os d'Or per "Alcarràs". Una pel·lícula delicada i sense estridències, com també ho era el primer gran esclat de la catalana, aquell deliciós "Estiu 1993". Un cinema compromès, que parla de la vida comuna, d'escenaris i personatges sense pretensions, que explica històries universals a partir del més proper. Una pel·lícula que situa al mapa moltes coses. Situa en el mapa Alcarràs i el camp de Lleida. Situa la vida al camp i el treball amb les mans, i amb el cos. Situa en el mapa l'experiència més personal, les emocions petites que mouen les vides i la gent del país. I sobretot, situa en el mapa el català. Sempre s'ha d'anar a buscar els qui en saben, i d'això en sap a cabassos l'Àlex Gorina. L'estimat Àlex Gorina, que em diu que el de la Carla Simón és "un cinema que mai crida, sensitiu, de naturalitat mai fingida, que sura gràcies a la paciència, i a una proximitat no dominant sobre els personatges". Importantíssim, aquest premi, pel que significa i pel moment en què arriba, en ple debat sobre les quotes a l'audiovisual, després d'uns Goya on també el cinema català s'ha coronat com el puntal del cinema que surt de l'estat. El talent triomfa i fa callar laments i retrets. El talent s'imposa. I resulta que a Catalunya n'hi ha molt de talent, només cal deixar-lo fer i només cal donar-li camp per córrer. Vaja, diners. Invertir-hi, apostar-hi, creure-hi. A fora, ja ho fan... Hi ha un cinema català propi, avançat i femení que està marcant les pàgines de la història del cinema europeu. Ho fa, malgrat el suport sempre escàs de les administracions, i sense el reconeixement o fins i tot sense l'entusiasme del mateix públic català, encara recelós de la seva ficció. L'Os d'Or per a "Alcarràs" és una fita per al cinema català i en català. Un reconeixement del talent català i del fet que sí: la ficció ben feta, ben treballada, funciona i triomfa, sigui en la llengua que sigui. Un èxit que desmenteix les veus que asseguren que el cinema en castellà ven més... ven el que està més ben fet. Avui n'hi hauria prou amb tres paraules per signar aquest Accent, i no les 400 que acabo de fer servir. Tres paraules que són, ras i curt: cinema en català.