El català és sempre el problema

Hi ha una història que es repeteix només aquí. Catalunya és l'únic país del món que fa la xarxa ferroviària amb capital propi. Vaja, que ens ho paguem nosaltres. Això era al segle XIX. Però tot és igual. Com al segle XX, com al segle XXI...Catalunya serà l'únic país del món que només salvarà la seva llengua pròpia per la butxaca de la gent. Per nosaltres. No tenim res. Només ens tenim a nosaltres. Com sempre. Si vam salvar la llengua durant el franquisme és perquè vam continuar parlant català: tancats a casa, al búnquer, a la masmorra, a les fosques. Al costat de l'espelma de l'esperança. No vam dimitir. Ho sabem els qui, generació rere generació, ens han menyspreat, arruïnat, hostiat per la llengua. Som l'únic país del món on parlar la llengua pròpia és un problema diari. Som un problema. Per parlar català. El català és el problema. Perquè quan caigui el català caurà tot. Tot vol dir tot i tothom. Ara no tenim institucions, no tenim res. Només ens queden, com sempre, les persones. Sabeu per què? Perquè no som un 25% ni un 33%, ni res: som un 100% d'humanitat. Que no pensa dimitir ni de la llengua, ni de la vida. Sí, som l'etern problema.