El català convertit en una arma política

No hi ha cap llei, ni catalana ni espanyola, que fixi un percentatge, una quota del castellà a les escoles. De fet, l'Estatut de Catalunya, després de passar pel ribot del Constitucional, reconeix el català com a "llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge de l'ensenyament". El mateix Tribunal va avalar que "tothom té dret a rebre l'ensenyament en català", que tothom té "el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà" al final de l'ensenyament obligatori, que "l'ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d'estudis" i que els alumnes "tenen dret a no ser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llengua". Si saltem de les lleis a les notes, als resultats acadèmics, tant les proves oficials de la Generalitat com les del Ministeri d'Educació confirmen que els alumnes catalans tenen el mateix nivell de castellà que els de la resta de l'estat, fins i tot per sobre d'altres comunitats, i alguns anys, per sobre la mitjana espanyola. Per tant, el model d'immersió lingüística no passa factura als resultats acadèmics. Tot i així, el català l'han convertit en una arma política. Ens hauria de fer rics com a societat, hauria de servir per créixer i per construir... i entre polítics i jutges sovint queda reduïda a un joc de ganivetades. L'any 83 el Parlament va aprovar la primera llei del català, sense cap vot en contra. El consens era total al voltant d'una qüestió tan nuclear com aquesta. Una qüestió transversal. Una qüestió clau, més enllà d'ideologies. El Parlament va convenir ja aleshores que el català no fos un obstacle per a ningú, en cap sentit. El PP d'aleshores va fer una demostració de talla política i de compromís amb la ciutadania, comprometent-se a respectar la llei, tot i estar-hi en desacord... és a dir, des de la crítica i la discrepància, però al costat dels catalans. Una altura de mires política i social, un compromís polític i social que ara es troba a faltar. 40 anys després, el Parlament ha aprovat una altra llei, amb un consens més esprimatxat, però igual d'imprescindible. Vital per salvaguardar la llengua, per reivindicar-la com a element comú, però insuficient per allunyar-la de l'arena política i judicial. La fotografia d'ahir, a l'escala del Parlament, amb els representants del PSC, ERC, JXC i Comuns és molt important. Era imprescindible recuperar el consens sobre la llengua. Llàstima que sigui una foto innòcua per a la batalla política... perquè ni així, ni amb el suport del 80% del Parlament, s'evitarà que el català torni a anar a parar als tribunals.