El bipartidisme s'afebleix

El Partit Popular continua en estat crític, potser irreversible. Un partit que es dessagna, com deia ahir la mateixa Díaz Ayuso, en un nou embat contra Pablo Casado, que cada hora que passa està més afeblit, tot i que encara aguanta dret. Estan enrocats, tots dos líders. Ayuso es fa l'ofesa, juga amb els decorats, fa posat de víctima i demana el cap de Casado. I Casado guarda silenci, s'envolta del seu sanedrí, s'aferra a la presidència i desafia els barons a batre's en un duel, dilluns vinent. Al voltant, uns mitjans que prenen partit i pressionen. Una part dels votants -vistosos i parapetats rere el "fachaleco"- demanant la dimissió de Casado. Esperanza Aguirre hi tira benzina. José María Aznar posa el dit a la ferida. Mariano Rajoy -com sempre- fa de Don Tancredo, i Núñez Feijóo, per primer cop, no diu no a Madrid. Que el germà de la presidenta de la Comunitat s'hagi embutxacat una bona picossada de diners durant la primera onada de la pandèmia a canvi de fer de mediador per tancar un contracte de compra de mascaretes no fa pujar la febre a ningú dins del PP. La sospita que -com diuen algunes veus- Casado va espiar Ayuso per "posar-li unes cremes" -emulant el cas Cifuentes- sí que genera indignació. Que un dels dos grans partits del sistema polític espanyol estigui obert en canal és un mal símptoma per al conjunt del panorama polític de l'Estat. El bipartidisme s'afebleix -això no hauria de ser dolent, sinó més aviat el contrari-, però el principal efecte de la implosió dels populars és que fa de trampolí a l'extrema dreta de Vox. Els votants de Santiago Abascal es reforcen amb els descontents amb Pablo Casado. Amb la crisi d'aquests dies, s'han obert comportes i Vox només ha de parar la mà. Ja fa temps que a Vox totes li ponen. Ara estan jugant bé la partida. Esperen, a l'aguait, la relliscada final de Pablo Casado. Perfil baix, sense fer gens de soroll; com a molt, insinuacions a favor de Díaz Ayuso, per deixar clars els bàndols. Algunes enquestes, encara no prou sòlides, apunten ja una tendència en aquest sentit. A l'horitzó hi ha les eleccions a Andalusia i la formació de govern a Castella i Lleó: dues cites que poden potenciar encara més l'extrema dreta si el Partit Popular continua fent aigües. El PP ha deixat de ser una opció fiable i, mentre duri la inestabilitat, Vox en traurà tot el profit possible, a menys que Núñez Feijóo faci recordar als seus que són un partit d'ordre que a les nits somia que és de centre, i el PP recuperi el rol de germà gran.