Hi ha moltes maneres de guanyar. El Barça ha triat la solidesa. Tenia molta gana, l'equip de Xavi Hernández. Gana de títols, gana de tornar a marcar el ritme del futbol espanyol, gana de respirar tranquil. Quatre anys sense la Lliga són molts anys, i el club (com l'afició) estava afamat. 

El context no ha estat (no és) gens fàcil per al Barça. Amb una situació econòmica a la unitat de cures intensives, amb l'eliminació de la Champions i la derrota a la Copa, sense Messi i amb un vestidor molt jove, ha fet falta tancar files entre la banqueta i els despatxos del club per donar confiança a l'equip.

Al final, la victòria a la Lliga s'ha anat construint a base d'una solidesa indiscutible (més enllà dels dubtes per les anades i vingudes en l'estil de joc): només 13 gols encaixats en 34 jornades i el títol al sarró 4 jornades abans d'acabar el campionat.

Una solidesa que s'explica també pel paper implacable de Lewandowski, màxim golejador del campionat davant de Benzema. I per la fermesa defensiva, amb Araujo i Ter Stegen inexpugnables.  

És interessant constatar també com s'aprecia ara aquest títol, el valor que té, perquè era una Lliga molt desitjada després de la travessa del desert dels últims 4 anys. I està bé recordar com de diferent es vivia fa uns anys, quan potser es donava per descomptat que el Barça guanyés i no es valorava tant cada títol.

D'entre totes les maneres de guanyar, el Barça ha triat, doncs, la solidesa. I fent-ho així, ha posat una molt bona base de treball per al futur. Un futur que passa per les mans d'un grup de jugadors consolidats, acompanyats pels més joves, que prometen donar sorpreses i créixer fent créixer l'equip. 

I tot això és també (i sobretot) per Xavi. Va debutar com a entrenador davant de l'Espanyol i s'ha coronat campió, també al camp de l'Espanyol. 

La Lliga de la solidesa blaugrana és la Lliga de Xavi. La Lliga de Laporta... És la Lliga del Barça.