El Barça guanya la Lliga de la solidesa

Hi ha moltes maneres de guanyar. El Barça ha triat la solidesa. Tenia molta gana, l'equip de Xavi Hernández. Gana de títols, gana de tornar a marcar el ritme del futbol espanyol, gana de respirar tranquil. Quatre anys sense la Lliga són molts anys, i el club (com l'afició) estava afamat. El context no ha estat (no és) gens fàcil per al Barça. Amb una situació econòmica a la unitat de cures intensives, amb l'eliminació de la Champions i la derrota a la Copa, sense Messi i amb un vestidor molt jove, ha fet falta tancar files entre la banqueta i els despatxos del club per donar confiança a l'equip. Al final, la victòria a la Lliga s'ha anat construint a base d'una solidesa indiscutible (més enllà dels dubtes per les anades i vingudes en l'estil de joc): només 13 gols encaixats en 34 jornades i el títol al sarró 4 jornades abans d'acabar el campionat. Una solidesa que s'explica també pel paper implacable de Lewandowski, màxim golejador del campionat davant de Benzema. I per la fermesa defensiva, amb Araujo i Ter Stegen inexpugnables. És interessant constatar també com s'aprecia ara aquest títol, el valor que té, perquè era una Lliga molt desitjada després de la travessa del desert dels últims 4 anys. I està bé recordar com de diferent es vivia fa uns anys, quan potser es donava per descomptat que el Barça guanyés i no es valorava tant cada títol. D'entre totes les maneres de guanyar, el Barça ha triat, doncs, la solidesa. I fent-ho així, ha posat una molt bona base de treball per al futur. Un futur que passa per les mans d'un grup de jugadors consolidats, acompanyats pels més joves, que prometen donar sorpreses i créixer fent créixer l'equip. I tot això és també (i sobretot) per Xavi. Va debutar com a entrenador davant de l'Espanyol i s'ha coronat campió, també al camp de l'Espanyol. La Lliga de la solidesa blaugrana és la Lliga de Xavi. La Lliga de Laporta... És la Lliga del Barça.