Decàleg del feixisme

Avui fa 5 anys que va morir l'escriptor i pensador Umberto Eco. I aquesta setmana, que s'ha parlat tant -i segurament tan malament- de l'homenatge a la División Azul a Madrid és un bon moment per recordar la conferència que Eco va fer l'any 1995 i que ara sembla premonitòria. Va advertir de l'amenaça del que ell anomenava "feixisme etern": una llavor que perdura en el temps, resistent. Avisava que la televisió i els nous canals de comunicació, internet -bàsicament-, es convertirien en una pista de patinatge per al feixisme, a través del populisme. 26 anys després, el vaticini del filòsof italià es converteix en realitat. A mi em va bé anar a buscar textos i referències com aquesta per situar-me. En el llibre "Contra el feixisme", Eco parla d'una onada àmplia, en moviment constant, que pren formes i colors diferents. De vegades, fins i tot, aparentment innocents. I que ens obliga a estar atents per desemmascarar-lo. Com podem saber què és feixisme i què no, si és capaç de mutar? En aquella conferència del 95, Eco ens va deixar un llegat molt important: un decàleg del feixisme. Catorze característiques per identificar el feixisme etern, i una de sola ja és suficient perquè una mena de nebulosa feixista arreli. El culte a la tradició, per exemple. El rebuig al pensament crític (qui porti la contrària és un traïdor); la por a la diferència (el racisme per definició); la desconfiança de la cultura (perquè pot portar a actituds crítiques); la crida a les classes mitjanes frustrades, castigades per alguna crisi; el nacionalisme (entès com el privilegi únic d'haver nascut en un territori enfront dels altres, els enemics); el masclisme, o el populisme que entén el poble com una "qualitat monolítica", més enllà dels individus, que, com a tals, no tenen drets. Són alguns dels trets que té aquest fil invisible que, segons Umberto Eco, és el feixisme. Només cal fer una ullada al nostre voltant. Hi són.