1. "The One" (Jeremy Lovering, Catherine Morshead i Brady Hood, 2021) "Al darrere hi ha Howard Overman, el creador de 'Misfits', que aquí ha fet un canvi de registre important. Molt més moderat que en altres sèries, apostant per un to proper a 'Black Mirror'." Semàfor: Groc. El punt fort: Genera moltes preguntes sobre la intersecció entre l'amor i la ciència. A més vols saber ràpidament què passarà amb totes les històries que presenta. De què va? És una sèrie britànica sobre una empresa que pot trobar la persona que és l'amor ideal de cadascú només amb un test d'ADN. La directora de l'empresa ven el fet que, per fi, tothom pot tenir a qui es mereix. En l'escenari que presenta la sèrie, tothom està temptat d'utilitzar el test. Els que no tenen parella, però també els que en tenen i dubten de si potser s'han equivocat. En paral·lel, la sèrie presenta una investigació criminal: troben un cadàver que està relacionat amb l'empresa. Aquesta és la trama que dona ritme de thriller a la sèrie i que serveix per revelar la cara fosca d'alguns personatges. 'The One'  El més interessant: La sèrie explora molt bé totes les conseqüències que té això: com que hi ha milions de persones que ho fan servir, es produeixen divorcis en massa, fins al punt que el govern vol intervenir per protegir la institució de la família. Atenció a: M'ha sorprès que el concepte de l'amor de la sèrie es limités a la parella (no hi ha ni parelles obertes, ni relacions poliamoroses). I també m'ha sorprès que hi hagués tan poca representació fora de l'heterosexualitat. L'escenari de la sèrie és al futur, però en aquests aspectes és antiga. A quina plataforma? Netflix 2. "The minister" (Arnór Pálmi Arnarson i Nanna Kristín Magnúsdóttir​, 2021)  "Quedem completament atrapats en la història, és com si barregéssim 'Borgen' amb 'Boss'." 'The Minister'  Semàfor: Verd. El punt fort: És una sèrie molt ben escrita i amb un gran actor al capdavant, molt recomanable si us agraden les sèries polítiques.  De què va? És una sèrie política islandesa que comença amb un debat a la televisió. L'últim abans de les eleccions. El protagonista, que és un candidat, lamenta que els partits dediquin més temps a barallar-se que a posar-se d'acord i diu que això ha portat a una gran desafecció política en els ciutadans. Diu que les baixes xifres de participació haurien de preocupar. Perquè són el símptoma de que els polítics han de canviar. Aleshores fa un anunci inesperat: anuncia una coalició amb un partit de l'oposició però amb la condició de que guanyin en unes eleccions que tinguin un 90% de participació, cosa que és gairebé impossible. El més interessant: Ens veiem involucrats en el repte que es marca el protagonista. Anem amb ell perquè és molt fàcil estar-hi d'acord i perquè l'interpreta Ólafur Darri Ólafsson, que és tot carisma. L'ambient: La sèrie combina el descobriment d'un secret d'aquest candidat amb temes de l'agenda política islandesa, com la separació d'estat i església o l'impacte mediambiental del turisme. Atenció a: Acaba sent un retrat de la necessitat col·lectiva d'aferrar-se a un salvador que regeneri un sistema que veiem esgotat i com aquesta necessitat ens fa vulnerables. A quina plataforma? Al canal AMC (Movistar+ i d'altres) 3. "MaPa" (Jano Ben Chaabane, 2020) "La sèrie té una gran capacitat per fer-te somriure en situacions que són depriments." 'MaPa'  Semàfor: Verd. El punt fort: Hi trobareu un trosset de vida que destaca entre tantes sèries amb trames complicades i artificioses. De què va? MaPa és una sèrie alemanya sobre un noi molt jove que acaba de tenir la seva primera filla i es queda vidu. Quan la criatura té mesos. La sèrie explica com ha de tirar endavant en aquesta situació. El més interessant: Un element central de la sèrie és la relació del personatge amb la seva mare, que intenta ajudar-lo portant-li tàpers i ajudant a la casa. Però a ell l'irrita i el posa nerviós. La situació l'obliga, en part, a entendre-s'hi com no ho havia fet mai. L'ambient: Evidentment, el punt de partida és tràgic, però la sèrie dibuixa la seva història amb una paleta emocional variada. Hi ha molts moments tristos, però també n'hi ha de tendres i també fins i tot de divertits. La vida és variada en totes les circumstàncies. A quina plataforma? Filmin. 4. "The Split" (Aby Morgan, 2018) "Fa pensar una mica en "Six Feet Under", que es preguntava com vivien la mort els treballadors d'una funerària, però amb divorcis." 'The Split'  Semàfor: Groc. De què va? És una sèrie britànica sobre una família d'advocats que es dediquen al dret familiar. El divorci és el seu dia a dia a la feina. La sèrie mostra diversos casos i, al mateix temps, entra en les seves vides privades de les advocades. La trama se centra, sobretot a partir de cert moment, en la vida familiar de la Hannah, molt ben interpretada per Nicola Walker, que viu un moment de crisi amb la seva parella. La sèrie és molt minuciosa aprofundint en aquesta crisi. El més interessant: Genera la pregunta: quin efecte té veure paralles separant-se cada dia. Atenció a: Per contra, els casos estan massa supeditats a les trames personals. De vegades és massa evident que fan servir les històries dels secundaris per parlar de les protagonistes. És un error en què no queia "The Good Wife", que és la sèrie amb la que més s'assembla, sobretot a partir de la segona temporada, quan es crea un triangle amorós que fa pensar-hi força. Si us agrada aquest estil de sèrie, us agradarà. A quina plataforma? Filmin