L'Ajuntament de Barcelona obre la porta a gestionar les aglomeracions de persones en certs esdeveniments a partir de drons. Els últims dos estius el consistori ja ha utilitzat aquesta opció per controlar l'aforament de les platges limitat per la pandèmia. Ara, però, es planteja obrir-ho a altres serveis com ara espectacles públics i activitats recreatives. Arran dels atemptats de les Torres Bessones de Nova York del 2001 vam començar a sentir una cantarella persistent. Ens deien: la seguretat té un preu i aquest preu es paga renunciant a la privacitat. Si els drons es limiten a comptar cossos anònims en una platja o en un concert a l'aire lliure, ningú hauria de neguitejar-se en excés. Només serà una manera més de les moltes que ja es fan servir avui dia, com per exemple mirar posicionaments de mòbils, per tenir una idea dels grans moviments de persones en una ciutat. Ara bé, a vegades les noves tecnologies de control social penetren en la comunitat mostrant primer només la seva cara més amable. Caldrà exigir garanties, per tant, que els drons no comencen a fitxar el personal indiscriminadament. Dit això, sobta veure tanta gent fent escarafalls a les xarxes socials queixant-se per la invasió de privacitat que suposen els drons. El dia que repassin els termes i condicions que van acceptar voluntàriament abans de poder-se esbravar a Twitter o Facebook potser s'enduran un ensurt.