Conciliació a pedaços

La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha proposat incloure en la llei un permís de cura d'almenys 7 dies l'any, remunerat al 100%, tant per a atendre els fills com els pares o altres convivents. Celebro la mesura, celebro que les persones que tenen cura dels altres puguin deixar de fer el Cirque du Soleil cada vegada que tenen una urgència, però hi faig dues reflexions. La primera: com cobrim els autònoms? Som gairebé tants com funcionaris hi ha a Catalunya i estem més desprotegits que unes estovalles vermelles a ple sol d'agost. I l'altra observació És genial, aplaudim la mesura de Ione Belarra (que, de passada, podrà oferir feina a inspectors que en controlin la correcta implementació...). Però, i ara em poso una mica herbetes -perdoneu-me-: no us sembla una mica que fem lleis pedaç? Apedaçem legislant els forats que ens fa el mateix sistema on estem immersos. Aplaudim la mesura, és una passa; però crec fermament, i sense menjar flors, que hem de treballar per encaminar-nos cap a un canvi que realment ens permeti conciliar. Conciliar de debò. No haver de fer malabarismes per acompanyar el pare al metge, no portar un excel d'horaris d'extraescolars planificat al mil·límetre perquè el nen estigui atès. Bones intencions, passes endavant, però pedaços a un sistema que té molts forats.