Cuidar la salut mental és imprescindible davant d'una crisi com la del coronavirus. La incertesa sobre el futur, el confinament a casa sense poder-se socialitzar, amb els problemes de convivència que comporta i, especialment, el repte psicològic del personal sanitari, dels pacients o dels familiars que ja han perdut algú. Dissortadament, els malalts de coronavirus que moren ho fan sense el suport de les famílies per les restriccions imposades, i això pot complicar el dol i la recuperació emocional. Com ho podem gestionar, tot plegat? La psicòloga del Sistema d'Emergències Mèdiques Begoña Odriozola respon les consultes dels oients i ens dona una sèrie d'eines per gestionar emocionalment aquesta crisi. La recomanació general a tots els que són a casa és establir una rutina amb espai per al lleure i l'exercici; informar-se per canals oficials i no sobreexposar-se a les notícies sobre el coronavirus. També mantenir el contacte amb la família i els amics, per telèfon o per internet, intentant, això sí, no fer de l'epidèmia un monotema. - Com podem gestionar l'angoixa, els que tenim familiars grans en una residència? "Cal rebaixar aquesta angoixa. Les residències estan posant en marxa sistemes perquè les famílies hi puguin estar en contacte. N'hi ha que fins i tot envien vídeos dels residents. Hem de ser proactius. Podem trucar als centres i mirar de parlar amb els familiars si és possible, i si no, assegurar-nos que una cuidadora transmetrà el nostre missatge al familiar." - És normal que qualsevol molèstia física sembli molt més greu? "És normal que tots tinguem por i ansietat pel contagi i que qualsevol petit símptoma el relacionem amb l'epidèmia. Per això és molt bo estar actiu a casa per rebaixar l'ansietat. S'han de fer coses, activar-se, des d'exercici físic fins a fer activitats més mentals com escriure, fer sudokus... Les matemàtiques són molt recomanables, ja que en activar la part racional s'ajuda també a activar l'emocional." "Com més pensem que no ens hem d'obsessionar, acabem obsessionant-nos encara més. En aquest punt hem de respirar i mirar d'activar-nos per allunyar l'ansietat." - Com podem afrontar la por, a vegades irracional? "Ens estem enfrontant a una crisi molt greu, però hem de saber gestionar la por. És normal que estiguem alguna part del temps angoixats, però després cal asserenar-se i seguir actuant per afrontar-ho. Això és un sistema molt protector davant al trauma o les conseqüències psicològiques posteriors."  "Ens hem de repetir: 'Estem actuant, ho estem fent junts i sabem que hi ha gent que ens està ajudant'. Això és un factor molt protector. Segurament hi ha un petit percentatge de persones que després tindran seqüeles, però també tindran els professionals per superar-ho."  - Quin efecte té l'excés d'informació? Ens en podem protegir? "Cal racionalitzar la informació. Tots volem estar informats, perquè psicològicament ens dona seguretat, però una sobreinformació ens treu de polleguera." "Hem de triar un o dos moments del dia per informar-nos, i dedicar gran part del temps a no pensar en la pandèmia." - Què passa amb els sanitaris que viuen amb familiars? Han de tenir més o menys por que la resta? "La por de tot el personal sanitari que viu amb familiars a casa és molt gran. Els risc zero no existeix, però aquest col·lectiu és el que més mesures de protecció aplica en la seva vida quotidiana, però també cal tenir cura del seu estat psicològic." "És bo ventilar emocions parlant amb interlocutors vàlids, persones de confiança o professionals. No s'és un mal professional per sentir ansietat, angoixa o por. Potser també han de canviar de registre en sortir del centre sanitari."