Cada any, el quart dijous de novembre se celebra el Dia d'Acció de Gràcies als Estats Units i l'endemà, el que s'anomena Black Friday. Les empreses bombardegen dies abans amb aquella data i les múltiples ofertes de compra que s'allarguen més enllà d'aquella jornada. Enguany la campanya es preveu atípica. Amb més ganes de comprar. Però, en canvi, amb menys varietat de productes i menys descomptes. El desproveïment global de matèries primeres i la manca de contenidors ha encarit les cadenes logístiques de transport i això repercuteix en el preu final de mercat. En aquest context, com podem evitar fer adquisicions sense sentit? Com fer compres conscients: analitzar i aprendre a pensar abans de firar-nos. Comprar ens aporta èxit social La publicitat apel·la a les nostres emocions. I ho fa d'una manera que, de vegades, ni en som conscients. Comprem, doncs, per impuls, perquè toca comprar. I aquest instint ens domina. El fet d'adquirir coses té vinculat un element addicional rellevant en el capitalisme: socialment, si pots comprar, pots posseir i, per tant, tens èxit social. Ens aporta un cert prestigi tenir determinades coses. És una qüestió molt estètica. Comprar pot ser una addicció La compra ens recompesa, activa la dopamina, genera plaer, un benestar que reforça l'impuls de comprar. La pandèmia ha fet créixer l'addicció a les compres compulsives. L'Associació Catalana d'Addiccions calcula que la incidència ha augmentat prop d'un 20% en aquests mesos que tothom ha estat molt més connectat a internet i ha augmentat el comerç en línia. A l'estat espanyol hi ha, aproximadament, entre un 7% i un 10% de persones addictes a firar-se. Moltes vegades, quan fem una adquisició estem intentant tapar un forat emocional. Per exemple, hi ha molta gent que té ansietat i que tracta de fer-la baixar mitjançant les compres. O els problemes de parella, a casa, o quan estem tristos. En ocasions, no ens n'adonem però hem desenvolupat un mecanisme segons el qual per ser feliços hem de comprar. La tecnologia i l'autoengany Es defineix com a "oniomania" el desig no controlable de comprar. Comprar per comprar. És un trastorn que s'accentua amb la possibilitat de firar-se per internet. Ens ho porten a casa i ho paguem amb la targeta. De vegades, no en prenem ni consciència. Ens autoenganyem: en veure que hem trobat una molt bona oferta per un producte ja considerem que el necessitàvem. Sentim que som els únics que hem trobat aquella ganga. Consells per afavorir una compra responsable 1. Establir límits. Ara no puc. Ara no toca. Ara no cal. Ara no ho necessito. Pensar, vaja. Decidir amb nosaltres mateixes quin és el topall de coses que comprarem. Establir un diàleg amb una mateixa. 2. No improvisar amb la compra és una bona manera de firar-se de manera equilibrada, sostenible. 3. Marcar un pressupost de la despesa que farem, o establir la quantitat de coses que adquirirem. 4. No comprar mai quan estiguem tristes. 5. Deixar-nos acompanyar per algú altre que ens pugui fer de límit. Si volem una cosa, anar a mirar-la i no fer-ne l'adquisició. Pensar-ho. Tornar-hi l'endemà i, aleshores sí, comprar-la, o no. Les recompenses de veritat El materialisme ens fa sentir que posseir genera felicitat. I no és així: la felicitat ens la dona una experiència. De vegades, ens premiem amb una compra després d'haver fet un esforç o haver assolit un objectiu. I no ha de ser així: és millor que ens recompensem quedant amb unes amigues que no pas fent una compra. Hi ha qui, realment, té una gran satisfacció quan compra, per exemple, per una baixa autoestima, per manca d'habilitats socials o perquè donem poc valor a allò que tenim.