Tot just quan sembla que ens preocupem mínimament de no embrutar el nostre planeta, acumulem brossa espacial camí dels planetes veïns. Diuen que la segona fase d'un coet Falcon 9, enviat fa més d'un lustre a l'espai exterior, està fora de control. I, de fet, que podria impactar en la Lluna el proper 4 de març. L'artefacte pertany a Space X, l'empresa de l'Elon Musk. Fa només uns dies, el multimilionari havia declarat que l'home tornaria a la Lluna d'aquí molt poc. I que ell ho faria possible. Sembla una mica contraproduent que una de les seves joguines maltracti abans el nostre satèl·lit d'aquesta manera, amb aquesta involuntària picada d'ullet (mai millor dit) a la icònica imatge de la pel.lícula del 1902 dels germans Méliès.  Ell i altres magnats, com el Jeff Bezos o el Richard Branson, han decidit que el planeta els queda petit i volen conquerir altres latifundis siderals. Ho fan sempre des del sector privat i el caprici personal, dient que era el seu somni des de nens o que ho fan pel futur de la humanitat (si volem salvar aquest planeta, n'hem de visitar d'altres).  Si la primera carrera espacial, la de les grans potències, eren unes olimpíades, aquesta segona carrera espacial neoliberal -que es podria rebatejar com a "carrera espacial pija"- s'assembla més a la Copa Vela. A mi m'agradaria dissuadir-los fent-los escoltar "Space oddity", del David Bowie, sobre un astronauta que es queda penjat a l'espai. O que fessin cas del Grup Surrealista de Chicago, que ja a finals dels seixanta deia que no té sentit visitar altres planetes fins que en aquest no tinguem tots una vida digna. Ells parlaven de cobdícia celestial. Jo només afegiré que podrien deixar d'embrutar amb les seves empreses tant la nostra casa com les segones residències que ara volen comprar.