Des d'avui i durant almenys el proper mig any, la cadira de la presidència de la Generalitat estarà vacant. Un panorama sense precedents que aboca el país a un interinatge perillós, en plena pandèmia mundial. Era previsible, sí, la inhabilitació de Quim Torra. Però no per això deixa de ser greu. Ha quedat apartat del càrrec, més de dos anys després, no per la voluntat dels electors ni del Parlament, sinó per la dels jutges. Els tribunals han fulminat els tres últims presidents que ha tingut Catalunya. Artur Mas pel 9N, Carles Puigdemont via 155 per l'1 d'octubre i ara Quim Torra, sentenciat per una pancarta. Han escombrat també una presidenta del Parlament, dos candidats a la presidència, polítics en actiu i líders socials. Algú ha pensat que subcontractant els jutges l'Estat es trauria de sobre això que hem convingut a batejar com "el problema català". Però resulta que això no va de noms, no va de persones concretes, és molt més profund, continua enquistat, i l'un per l'altre... aquí fa temps que ningú no soluciona res Ni els uns ni els altres. Quim Torra marxa de Palau instant a mantenir la confrontació i la desobediència. Aquest havia de ser el govern efectiu (el que va sortir de les eleccions del 155), però ha acabat embarrancant enmig de gestos gens eficaços. En definitiva, benvinguda tardor i benvingut hivern d'incertesa: política, sanitària, econòmica i social.
