Casado assisteix el 20N a una de les misses on resen "per l'ànima" de Francisco Franco
El líder del PP, Pablo Casado, aquest diumenge en la clausura del congrés del PP d'Andalusia a Granada (EFE)
ANÀLISI

Casado aconsegueix posar d'acord la majoria parlamentària: que no sigui ell qui governi

TEMA:
PP

Pedro Sánchez acaba d'encarrilar la legislatura amb els mateixos suports amb què va aprovar els comptes anteriors. D'aquí fins a les pròximes eleccions. No li negaré el mèrit negociador, però cal dir que la generositat dels firmants té molt a veure amb el demèrit de Pablo Casado, que ha aconseguit una cosa única: posar d'acord una heterogènia majoria parlamentària amb el propòsit que no sigui ell qui governi. Vaja que, com a oposició, és tot una mare, una germaneta de la caritat i, de passada, adoratriu de la santa confraria del sant melic de Franco.

Ja poden dir missa les enquestes i l'arquebisbe de Granada, que a Casado li està quedant cara d'Hernández Mancha. No sé si arribarà a les eleccions generals, i si hi arriba i no guanya per golejada, ja s'encarregarà la seva tropa de portar-lo al patíbul on són ajusticiats aquells que un dia són desitjats i l'endemà són repudiats.

Els que triomfen amb la sigla del PP són els que se senten més allunyats d'ell, i per motius diferents: Ayuso perquè aspira a substituir-lo i Feijóo... Vaja, quina coincidència tan curiosa! La primera, tirant pel dret; el segon, esperant que al líder efímer li donin cristiana sepultura.

ARXIVAT A:
PP
Anar al contingut