Campanya perfecta: "Soc gran, però no idiota"

Aquesta setmana, una de les millors notícies l'ha protagonitzada un jubilat de prop de 80 anys que ha aconseguit que el president del govern espanyol li faci cas, que el Congrés dels Diputats l'escolti i que alguns dels grans bancs es plantegin canvis en la seva estructura. Es diu Carlos San Juan, és valencià i ha aconseguit 600.000 signatures per denunciar el tracte discriminatori que els bans donen a la gent gran. La campanya es refereix als horaris limitats a les oficines, una atenció al públic cada cop més reduïda, el tancament de sucursals i la digitalització de la banca. Una de cada tres persones a l'estat són víctimes de la bretxa digital. Del ritme amb què la tecnologia avança i de les presses amb què arraconem tothom qui no s'adapta al canvi. La generació dels nostres avis ha viscut més revolucions de les que segurament viurem nosaltres. Del camp a la ciutat, de la dictadura a la democràcia, del dos cavalls a l'alta velocitat i els avions, del correu postal a Internet S'han adaptat a tots els canvis. Però als 75, als 80 i als 85 anys, cada canvi requereix un ritme diferent. De fet, l'exclusió no és només financera, també és social. Tothom té pares i avis, i tothom és conscient de com de difícil els ho han posat per anar a treure diners o consultar el compte corrent. Tothom els ha hagut d'ajudar en més d'una ocasió. I en lloc d'exigir un tracte més just i que s'acabés amb la discriminació, tothom ha acceptat que això havia de ser així. Els bancs són empreses privades, però canalitzen serveis públics, com el cobrament de les pensions. L'Administració hauria de garantir els drets socials dels jubilats i això vol dir escurçar aquesta bretxa digital que els margina. No ha reaccionat fins que un avi de València s'ha posat la capa d'avi coratge i ha organitzat una mica de soroll. La campanya de Carlos San Juan és perfecta: amb un missatge directe i clar, una determinació imbatible i una marea social al darrere. El missatge: "Soc gran, però no idiota". La determinació que l'ha portat a recollir 600.000 firmes i presentar-les al Congrés. La marea social dels milers d'avis que ingressen cada mes la pensió als bancs. Ha funcionat. El Banc Santander i la Banca Gallega ja ampliaran l'horari de caixa dilluns, fins a les dues del migdia, per millorar l'atenció a la gent gran. La patronal de la banca també revisa els protocols. L'èxit de la campanya demostra com de fonda era la fractura. Els bancs han fet veure fins ara que els avis no existien. Se'ls ha deixat de banda, no només pel que fa a l'atenció financera. En molts altres espais socials -per no dir tots-, se'ls arracona. Recordeu, si no, aquella frase que alguns repetien al principi de la pandèmia, insistint que el virus "només" afectava la gent gran. Com si ja li anés bé, a la societat, que els grans caiguessin. O fixeu-vos si no, en la quantitat d'investigacions que hi ha ara en marxa per l'actuació de residències de gent gran -precisament- durant la primera onada. Se'ls fa invisibles i se'ls arracona. Però a més d'injust és absurd. Tots hi arribarem, a grans.