221 calçots en 45 minuts. Poca broma. 221 calçots d'una tirada. Més de tres quilos. Aquesta és la proesa que ha fet l'Adrià Wegrzyn, el guanyador de la Gran Festa de la Calçotada de Valls que es va fer ahir. Una festa que feia dos anys que s'esperava i que ara ha tornat amb tota l'esplendor. Una festa com les d'abans. Amb sol, amb 35.000 persones omplint els carrers de Valls, amb quilos i més quilos de calçots de les flames a taula, 21 concursants i un guanyador, imbatible. 
 
Potser no és la millor imatge si esteu esmorzant o si acabeu de fer el cafè, però la festa de Valls demostra que la fal·lera pel calçot ha tornat, amb tanta força com abans de la pandèmia. En aquests temps en què ens dediquem a col·leccionar coses que tornem a fer com abans. La Gran Festa de la Calçotada de Valls n'és una més. Símptoma que la pandèmia la comencem a deixar ben enrere, que li tenim el peu al coll. Ara sí. I com ha costat!
 
El ritual i el folklore al voltant del calçot va quedar tallat en sec, amb l'arribada del virus. Com tot el que té a veure amb el fet de seure al voltant d'una taula, ser colla i compartir. Un cop dur per als restauradors, sobretot els de la zona de l'Alt Camp, que viuen gran part de l'any gràcies al calaix que fan durant les setmanes que dura la temporada del calçot. Un cop dur també per als pagesos.

N'hi ha molts que depenen del calçot i en algun moment al llarg dels dos últims hiverns s'han vist obligats a arrencar-los per llençar-los. Les han passat magres. Per això la jornada d'ahir a Valls és important, perquè és el retorn de la festa del calçot, de la tranquil·litat del negoci per a moltes famílies, que esperen un febrer i un març pletòrics de calçotades. Com abans.

La previsió és que es podran superar els 20 milions de calçots amb denominació d'origen Calçot de Valls. Una temporada que ho té tot perquè sigui excel·lent. Els restauradors esperen facturar un 80% més que durant la pandèmia.

Cada cop són menys els vestigis de la pandèmia en el dia a dia. N'hi ha algun que es resisteix encara. Incomprensiblement. Com l'obligació de portar mascareta al tren, al metro i al bus. Que ara sabem que la setmana vinent passarà a la història.

I vet aquí un altre vestigi: anunciar els canvis amb 15 dies d'antelació. Com quan la vida la mesuràvem de 15 dies en 15 dies, de mesura en mesura. Que lluny que queda i que obsolet, i que desconnectat del dia a dia del carrer. 
 
Doncs això, ben tornat calçot!