Barreres a la cobertura gràfica de la pandèmia
Barreres a la cobertura gràfica de la pandèmia
ANÀLISI

Barreres a la cobertura gràfica de la pandèmia

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Barreres a la cobertura gràfica de la pandèmia
Veïns de Freginals, al Montsià, els primers mesos de la pandèmia. Foto ACN

Estem a punt de complir el vuitè mes de pandèmia. Semblava impensable al març, quan ens vam tancar tots a correcuita a casa, que arribaríem un altre cop a l'hivern i el virus encara no hauria marxat. També resultava inversemblant fa dos dies sentir denúncies com la que han fet en aquest programa tres fotoperiodistes de prestigi internacional que porten anys recorrent el món cobrint conflictes de tot tipus: Gervasio Sánchez, Anna Surinyach i Ricard Garcia Vilanova.

Professionals que han cobert la guerra del Salvador, l'epidèmia de l'Ebola a l'Àfrica o la guerra de Bòsnia i a cap d'aquests llocs no hi havien trobat tantes barreres com les que els impedeixen treballar a casa seva. Un bloqueig informatiu deliberat -asseguren- que fa que no hi hagi imatges de les primeres setmanes de la pandèmia. No s'ha pogut documentar què va passar a Espanya a la primera línia a principis de març. De fet, si aneu a buscar imatges d'aquelles dates veureu que la immensa majoria son dels aplaudiments als balcons: tot de retrats amables d'una realitat molt crua que, segons denuncien aquests periodistes, les autoritats han volgut ocultar per no crear alarma, amb una actitud que només ha servit per infantilitzar la ciutadania.

Denuncien que la cobertura de la pandèmia ha estat una vergonya generalitzada des del primer moment. Que les autoritats locals, autonòmiques i centrals han buscat totes les maneres possibles de dificultar i censurar la feina dels periodistes. L'objectiu, avisen, no és altre que maquillar el desastre, les xifres de morts -que encara ningú sap quines són realment-, les condicions en què milers de persones estan passant els dies finals: sols, sense cap familiar a prop i sense ningú que documenti aquesta cruesa. La doble moral a l'hora d'amagar els nostres morts i exposar els dels altres.

La conversa és un xoc, un exercici d'autocrítica com a periodistes i també com a societat. Perquè la informació és un dret bàsic, que ens crèiem garantit però que ara està bloquejat, i cal alçar la veu, com fan l'Anna Surinyac, el Gervasio Sánchez i el Ricard Garcia Vilanova, per recuperar-lo.

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut