A la búlgara, el PSOE

Poder ser al cap de Pedro Sánchez ahir a València i saber quin grau d'èxtasi li suposava veure aquest 94,94% de vots donant suport a la nova executiva que ha perfilat i saber si això és Bulgària també ha de ser interessant. Un congrés, el 40è del PSOE, que més que grans debats, va tenir aires d'aclamació com la convenció que també havia fet a València el PP ara fa 15 dies. Un congrés sent al Govern, i sense ningú que et vulgui fer ballar la cadira és un exercici d'exaltació. On queda Susana Díaz, que ni va passar les primàries d'Andalusia? I amb el seu padrí Felipe Gonzàlez i amb Zapatero fent la gara-gara a Sánchez, que ha aconseguit pacificar el seu partit. Sánchez que es reclama lila i verd, i socialdemòcrata, que ja no s'estilava. Un congrés que amplia la presència del partit cosí, el PSC a l'executiva, amb aplaudiment directe a Salvador Illa per la seva feina durant la pandèmia. A l'executiva renovada, amb més joves i més dones, sis ministres i amb Fèlix Bolaños de pont entre la Moncloa i Ferraz. I per Catalunya? Doncs de la declaració de Granada passant per la de Barcelona fins arribar a l'Espanya multinivell, que surt de València. Aquest és el recorregut que aparca l'Espanya plurinacional. La recepta ja la saben des que la van cantar al Liceu: un diàleg que no trencarà la unitat d'Espanya, i que vol deixar enrere "l'infaust 2017". Diàleg dins la llei, però anant més enllà. Condició necessària però no suficient. Convivència i concòrdia. Sánchez surt enfortit de València, amb la mirada posada en la dura batalla electoral del 2023.