Douglas Stuart o com convertir el dolor en una carta d'amor

Douglas Stuart té un posat amable i tranquil. Als seus 45 anys ha guanyat el prestigiós Premi Booker 2020 després que el manuscrit va ser rebutjat, atenció, més de quaranta vegades. Amb "La història d'en Shuggie Bain", Stuart signa un llibre compassiu, ple d'amor, que té com a protagonista un nen, en Shuggie, que estima per sobre de tot la mare, l'Agnes, una dona glamurosa, bonica i orgullosa, amb tres fills, abandonada pel marit, que troba la sortida en la beguda. "En Shuggie ha de cuidar la mare, però també ha de gestionar aquesta sensació d'alteritat que se li genera perquè és un nen efeminat i és un nen precoç. Els altres nens veuen que és diferent i el tracten amb violència i l'aïllen." L'autor va tardar deu anys a acabar el llibre perquè li va suposar una feina intensa intentar entendre la mare, el món dur i masclista que l'envoltava. Perquè, tot i que és ficció, beu de la seva experiència personal. "Vaig créixer amb la mateixa pobresa que en Shuggie, em vaig criar amb subsidis estatals. Havia perdut tota esperança i totes les oportunitats pel govern de Thatcher. Vaig ser un nen gai i vaig créixer en un espai amb una masculinitat molt forta." De tot això en podria sortir un llibre agre, però Douglas Stuar ho deixa clar: "Jo escric sobre l'amor, la pèrdua, el dol i la frustració." La novel·la descriu el devastat Glasgow obrer dels 80 que lluita per sobreviure, però, a diferència d'altres, no se centra en el món masculí i la seva lluita obrera, sinó que posa en primer pla el paper de la dona, que es quedava a casa, però que era, diu ell mateix, la que aguantava la comunitat. I tot amb tocs d'humor, perquè els habitants de Glasgow són coneguts, justament, per mantenir l'humor fins i tot en els moments més complicats. El llibre "La història de Shuggie Bain" el publica Edicions de 1984 en català i Sexto Piso en castellà. S'ha traduït a una trentena d'idiomes i ha rebut més premis, com el British Book Award, i ha estat escollit llibre de l'any per The New York Times o el Washington Post. Més històries que valen la pena: La irlandesa Sally Rooney és un fenomen literari entre els millennials. Va vendre milers i milers d'exemplars amb "Gent normal", portada a la televisió, i ara ens arriba "On ets, món bonic". A través de dues amigues que s'envien missatges, l'autora descriu les seves històries d'amor i desamor i també reflexiona sobra la pèrdua d'intimitat en un món hiperconnectat. Una de les protagonistes és una escriptora d'èxit, sotmesa a la indiscreció d'internet, que penja fotos i fa tota mena de comentaris sobre ella mateixa. En un moment donat diu: "La gent que es fa famosa intencionadament està --i això ho crec sincerament-- profundament malalta, piscològicament." L'escriptora irlandesa Sally Rooney acaba de publicar "On ets, món bonic" Impossible no pensar que està parlant d'ella mateixa, convertida, als seus 30 anys i potser malgrat seu, en una autora de referencia ja per a tota una generació. El llibre el podeu trobar en català publicat per Periscopi i en castellà per Literatura Random House. Com que anem d'autors internacionals, us volem parlar d'un últim títol: "L'imperi del dolor", del nord-americà Patrick Radden Keefe. Un treball d'investigació al voltant de la família Sackler, una de les més riques del món i coneguda per haver fet donacions molt generoses a entitats i institucions de l'àmbit de les arts i les ciències. Però també va ser la responsable de produir i promocionar l'OxyContin, un opiaci venut com a analgèsic que ha provocat milers de morts i milions d'addictes als Estats Units. Un llibre que retrata la cara més fosca de l'ambició humana i que trobareu publicat per Periscopi i Reservoir Books.

Douglas Stuart o com convertir el dolor en una carta d'amor

L'escriptor escocès recorre a la pròpia experiència en el seu primer llibre, "La història d'en Shuggie Bain"