Iolanda Batallé és la batalladora que vol conquerir per a totes nosaltres un cel que és ben nostre. La vida és aquesta dona forta i sensible, riallera, emprenedora, que arrisca i obre camins nous per eixamplar. La miro i penso que és excepcional trobar una directiva -directora en diu ella sempre-, que sap fondre el cap i el cor, que té present la mort i que, per això, intenta viure cada dia com si fos l'últim. Que difícil és saber riure i que la rialla no provoqui en les altes esferes una pèrdua de respecte! "Té present la mort i que, per això, intenta viure cada dia com si fos l'últim." "Atreveix-te a fer les coses a la teva manera; la revolució del lideratge de les dones" (Destino) és el títol del seu llibre inspirador, que et cap a la butxaca i pots llegir entre parades de metro. Et fa pensar en com has callat tantes vegades quan dirigeixes equips o quan has hagut d'obeir directors, que creuen que no els cal explicar el perquè de les seves decisions arbitràries. Et convida la Batallé a reflexionar obertament i a assumir el dret de buscar quina és la teva manera de liderar, fins i tot la vida pròpia, però alhora com ho fas perquè els altres hi trobin la pau. Com combinar el desig de felicitat que vols per a les persones amb la necessitat de l'efectivitat a la feina. Sense models que et serveixin, creant els referents propis. "Et fa pensar en com has callat tantes vegades quan dirigeixes equips o quan has hagut d'obeir directors, que creuen que no els cal explicar el perquè de les seves decisions arbitràries." Iolanda Batallé també és escriptora i editora Iolanda Batallé és una dona intensa, que pensa i emociona. Que inclou la iaia i la cuina en la llista de competències directives. He escrit, sí, iaia i cuina. Que té tanta consciència de qui és que m'impacta positivament.   He escoltat milers de persones al llarg de tants micròfons; he vist a les ninetes dels seus ulls la veritat i la mentida, el desig i la por. I us puc ben assegurar que la mirada de la directora de l'Institut Ramon Llull és neta, il·lumina i albira un horitzó on la respiració ampla és possible. Personalment, la miro i em començo a creure que sí que estem construint un món nou per a les nostres filles i fills. Ni som poques, ni estem soles.