Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Comarcal 947

Obrir les cases per repoblar el món rural

Combatre el despoblament és una urgència, però trobar un habitatge als pobles petits és una missió (gairebé) impossible

Actualitzat

Tots els estudis i estadístiques confirmen que el món rural català pateix un greu problema de despoblament: és urgent trobar nous habitants que s'hi estableixin de forma estable.

La realitat, però, ho complica molt: a les zones rurals resulta gairebé impossible trobar habitatge en bones condicions, i a preus raonables.

Una situació paradoxal que abordem en un nou episodi del podcast "Comarcal 947":

 

La causa del problema: habitatge immobilitzat

Darrere d'aquesta problemàtica hi ha diversos motius. Ens ho explica Sebastià Mata, que és regidor a l'Ajuntament de Maldà, però també és conseller comarcal a l'Urgell, i coordinador d'habitatge i repoblament a l'Associació de Micropobles de Catalunya:

"Al principi ningú veia que la falta d'habitatge era un problema. Però nosaltres ho detectàvem perquè vèiem que els joves dels nostres pobles no trobaven lloc per viure. I et prometo que això em dol moltíssim. M'angoixa que els joves no es puguin quedar als pobles." 

Sebastià Mata regenta el bar 'El Centro' de Maldà, a més de ser regidor, conseller comarcal i coordinador d'habitatge i repoblament a l'Associació de Micropobles
Sebastià Mata regenta el bar "El Centro" de Maldà, a més de ser regidor, conseller comarcal i coordinador d'habitatge i repoblament a l'Associació de Micropobles (ACN)

En molts casos, els habitatges a les zones rurals estan envellits: cases o pisos que han caigut en desús i que s'han deteriorat amb el pas del temps.

Cases tancades que, amb el pas del temps, s'acaben deteriorant sense remei
Cases tancades que, amb el pas del temps, s'acaben deteriorant sense remei (Unsplash)

Són cases que havien quedat buides. Ningú n'ha fet el manteniment i ara, quan es podrien posar al mercat immobiliari, necessiten una rehabilitació que implica un cost econòmic molt elevat:

"Molts propietaris no volen afrontar la despesa d'una rehabilitació per després posar la casa a lloguer. I als nous habitants també els costa fer una gran inversió així d'entrada, només d'arribar."

Molts propietaris renuncien al cost de rehabilitar els habitatges abans de posar-los a la venda o en lloguer
Molts propietaris renuncien al cost de rehabilitar els habitatges abans de posar-los a la venda o en lloguer (Unsplash)

Una altra causa la trobem en les disputes familiars per herències. Cases que han passat de generació en generació i que tenen molts propietaris, i molt disgregats.

"Els propietaris són els hereus dels hereus dels hereus... Hi ha una atomització de la propietat que fa que no es posin d'acord sobre si volen vendre, llogar o fer-hi obres. I ja tens una altra casa immobilitzada!"

Però un dels problemes més complicats de resoldre és el sentiment de pertinença de les cases familiars.

Moltes famílies són reticents a vendre o llogar un patrimoni que els arrela al seu territori i als seus avantpassats:

"Són cases de tota la vida, i no les volen llogar per un sentiment de despreniment. És gairebé un mausoleu. Mausoleus familiars que estan tancats gairebé tot l'any."

Als pobles del Pirineu també hi ha cases tancades i deteriorades, que requeririen obres de rehabilitació per poder-hi viure
Algunes famílies es resisteixen a obrir les cases familiars, que consideren patrimoni històric i sentimental (Pexels)

I un altre factor decisiu, que només afecta algunes zones rurals, és la pressió turística. En comarques com la Cerdanya, la Vall d'Aran o el Pallars Sobirà el gran volum d'habitatges destinats a usos turístics i a segones residències compliquen molt l'accés a l'habitatge de llarga durada.

Pisos tancats i sense veïns habituals, una imatge freqüent en zones rurals que també noten la pressió turística
Pisos tancats i sense veïns habituals, una imatge freqüent en zones rurals que també noten la pressió turística (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera)

Marxar de la ciutat per viure en un poble: l'odissea dels neorurals

La Mireia Musella i el Martí Gasol tenen 33 anys. Vivien en una ciutat però volien canviar d'aires i instal·lar-se al camp, a prop de la natura:

"Buscàvem casa en un entorn rural i semblava que havia de ser senzill, però va costar molt. Trobàvem coses molt cares, o d'altres que s'hi havia de fer molta reforma."

La Mireia Musella i el Martí Gasol van deixar la ciutat per instal·lar-se al món rural
La Mireia Musella i el Martí Gasol van deixar la ciutat per instal·lar-se al món rural (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera)

No trobaven res. Anaven buscant, cada cop més lluny de casa, i finalment van trobar el que buscaven en un poble de l'Urgell, a 80 quilòmetres de casa seva:

"La recerca va ser molt frustrant perquè preguntàvem, trucàvem i deixàvem notes a les cases tancades, i ningú responia. Semblava que no els interessava."

Després de mesos de recerca feixuga i infructuosa, van trobar el que volien. No s'haurien imaginat mai que els costaria tant trobar un lloc per viure al món rural.

Sant Martí de Maldà, un poble tranquil amb menys de 500 habitants a la comarca de l'Urgell
Sant Martí de Maldà, un poble tranquil amb menys de 500 habitants a la comarca de l'Urgell (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera)

Els joves del territori, expulsats per la pressió turística

L'Aran Balagueró és un jove del Pallars Sobirà. Viu a Sort i treballa impartint cursos d'esports aquàtics i de monitor de ràfting al riu Noguera Pallaresa. Fa anys que es vol independitzar però no se'n surt.

"He de viure amb els pares perquè no tinc alternativa: he buscat pisos i apartaments de lloguer a Sort. Tampoc he trobat res als pobles més petits i aïllats de la comarca. Ni tan sols un terreny per posar-hi una caravana, res!"

L'Aran Balagueró és un apassionat dels esports aquàtics, i els ha convertit en la seva professió
L'Aran Balagueró és un apassionat dels esports aquàtics, i els ha convertit en la seva professió (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera)

Diu que molts pisos són d'ús turístic, lloguers de temporada o segones residències. I això fa que joves del territori, com ell, no trobin un lloc per viure a preus accessibles.

"Aquí hi ha molts pisos turístics, que es lloguen per temporada. Aquest model domina el mercat immobiliari, i els que volem viure-hi tot l'any no trobem opcions."

En zones rurals amb activitat turística, molts propietaris prefereixen destinar els pisos per a lloguers de temporada. Això fa que, durant bona part de l'any, estiguin tancats.
En zones rurals amb activitat turística, molts propietaris prefereixen destinar els pisos per a lloguers de temporada. Això fa que, durant bona part de l'any, estiguin tancats (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera)

L'Aran diu que se sent expulsat de la comarca, i que aquesta situació el condemna a buscar un lloc per viure fora del territori.

En alguns pobles del Pirineu és habitual trobar cases tancades que només s'obren els caps de setmana o en períodes de vacances
En alguns pobles del Pirineu és habitual trobar cases tancades que només s'obren els caps de setmana o en períodes de vacances (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera)

Una solució: gestionar l'habitatge des de la proximitat

La solució és tan complexa com els motius que generen el problema. Però l'Associació de Micropobles proposa una via prioritària: que es reforcin les oficines d'habitatge a les comarques rurals.Creuen que des de la proximitat seria més fàcil intervenir per mobilitzar habitatge.

"És impossible que un tècnic des de la Diagonal de Barcelona entengui la idiosincràsia d'un poble del Priorat o d'un nucli dispers de l'Urgell. El més lògic és que se n'encarregui l'administració que està més a prop de la realitat."

 

Defensen que, treballant directament des del territori, seria més fàcil reobrir cases tancades. I això facilitaria aquest repoblament tan desitjat: un repoblament que és la clau per garantir el futur del món rural.

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut