Un gran interrogant sobrevola el futur del sector primari català. Actualment a Catalunya tenim un 40% menys d'agricultors i ramaders que fa 20 anys. I els que queden, són molt grans. De fet, al 70% dels pagesos que tenim avui els tocaria jubilar-se d'aquí 10 anys.

L'envelliment al món rural avança a un ritme tan ràpid que és impossible trobar-li relleu de forma natural. Però és que entre les noves generacions que haurien d'agafar-los el testimoni costa molt trobar joves disposats a seguir amb les feines del camp, o portar el bestiar de les granges, o sortir a pescar.

Un sector fonamentat en el relleu generacional

El sector agroramader a casa nostra s'ha estructurat, tradicionalment, en un model de negoci familiar que ha anat passant de generació en generació. El relleu generacional ha funcionat com una cadena de transmissió de coneixement que, ara, s'ha aturat sobtadament. Què passarà amb aquestes explotacions familiars de dimensions petites i mitjanes? Qui succeirà les persones que hi ha al capdavant de granges, camps i flotes pesqueres quan es jubilin?

Tot i que la llista de casuístiques és interminable, a continuació ens fixem en tres exemples que podrien ser representatius de la situació actual.

El meu fill es queda la granja

El Joan Canadell dirigeix una explotació agroramadera a Torres de Segre, al Segrià. Tenen camps de préssecs i paraguaians, i també una granja de porcs a la mateixa finca:

"El pare era pagès de tota la vida, i jo he seguit la tradició. La feina del porc és molt sacrificada, no hi ha dies de festa, però ja hi estem acostumats."

El Joan té 62 anys i ja veu com se li acosta l'edat de la jubilació. Ha comprovat que molts veïns del Segrià s'han jubilat sense relleu, i les seves explotacions han anat a parar a mans de grans indústries o corporacions agroalimentàries. El seu cas, però, serà diferent. El seu fill Robert es quedarà el negoci familiar:

"Jo ho he vist tota la vida, això. És un món sacrificat i agraït al mateix temps. Però és el que he triat i estic content, no hi tinc problema."

El Robert sap que ha escollit el camí difícil i és conscient de la responsabilitat que implica heretar un negoci familiar. Sap que vol dir renúncies i maldecaps, però està disposat a assumir-ho. A més, tindrà el seu pare fent-li de "corcó" encara durant molts anys:

"Un pagès no es jubila mai. Amb l'experiència del més gran i la força de la joventut, això ho tirarem endavant."

L'últim dia de sortir a pescar

A l'altre extrem trobem el cas de l'Antoni Abad, tercera generació d'una família de pescadors del moll de Roses, a l'Alt Empordà. La seva família havia tingut mitja dotzena d'embarcacions i ara només surt a treballar la seva barca d'arrossegament:

"És un sector amb molta incertesa, sempre hi ha neguit, inestabilitat. No saps què passarà demà. Això fa molt difícil el relleu generacional."

L'Antoni serà l'última baula d'una cadena que ha sortit a pescar durant dècades al golf de Roses. El seu fill Víctor no seguirà la tradició familiar:

"A mi m'agrada la pesca, però ho he vist de prop i és una feina molt dura. He estudiat enginyeria marina i naval, per tant dissenyaré vaixells però no sortiré a pescar."

El pare entén la decisió del seu fill, però s'emociona quan pensa que la història familiar té els dies comptats:

"La vida és molt curta, i si el meu fill la pot viure millor que jo, ja estaré content. Tot el que comporta aquest ofici és molt dur. És molt maco. Però és molt dur."

L'Antoni no pot acabar de pronunciar aquestes paraules. Ells ulls se li humitegen. Li costa seguir parlant i interrompem aquí l'entrevista.

El relleu extern: una opció de futur per a la pagesia catalana

Però no tot és negatiu. Als últims temps apareixen alguns brots verds de joves que es volen incorporar al món rural amb projectes petits i mitjans. Neus Monllor, consultora agrosocial, veu una via de futur en aquest nou perfil de joves motivats, i amb una mirada actualitzada:

"Les noves oportunitats per al relleu estan en uns models territorials, agrosocials i sostenibles. Al darrere hi ha una nova pagesia: persones que s'incorporen al món rural amb una idea arrelada al territori."

És el cas de l'Eduard Cera, que té 30 anys i acaba de deixar la feina en una gran empresa. Ha decidit fer un canvi de vida i es quedarà un petit negoci d'agricultura ecològica al Pirineu:

"Volia canviar el rumb de la meva vida i treballant amb la producció d'aliments de qualitat. Vaig tenir l'oportunitat, i m'ha anat molt bé sortir de la civilització i anar a parar al camp, a la muntanya."

El propietari del negoci, el Francesc Parra, es jubilava després de trenta anys produint farina, sèmola i altres derivats de cereals ecològics a l'Alt Urgell. Les seves filles no volien seguir i no trobava cap relleu:

"Va arribar un punt que ja estava a punt de tancar perquè no sortia ningú. I va ser casualitat de la vida que va aparèixer aquest jove. I ja va estar fet, aquest ja no és un final!"

Un model territorial, sostenible i alternatiu a les grans indústries

Experts i administració confien que aquesta nova fórmula dels relleus externs ajudi a conservar els petits i mitjans negocis agroramaders. La consultora Neus Monllor defensa que l'administració ha de facilitar aquests processos:

"Això requereix acompanyament. Si aquest procés de relleu extern s'acompanya de planificació, de plans de relleu, d'un acompanyament emocional... llavors les garanties d'èxit són més grans."

Aquesta pot ser una via per mantenir un model de pagesia com el que hem conegut tota la vida: persones i famílies arrelades al territori, amb explotacions petites i mitjanes que treballen de forma honesta i entregada. Persones que cuiden de la nostra alimentació i alhora cuiden, també, del nostre territori.