L'èxode rural i el despoblament de zones de muntanya ha tingut conseqüències en molts àmbits. Un dels més desconeguts és l'abandonament dels cementiris.

Al Pirineu, veïns, ajuntaments i entitats del territori intenten conservar i dignificar la memòria dels cementiris més remots. Però no sempre ho aconsegueixen.

En alguns casos no han pogut evitar que els ramats de bestiar o els animals salvatges envaeixin els espais funeraris.

Pobles abandonats, cementiris derruïts

Sant Sebastià de Buseu és un nucli de muntanya que es va despoblar a finals del segle XX. El poble està deshabitat i parcialment en ruïnes, però els difunts segueixen enterrats al cementiri, totalment abandonat. Anna Servent, que viu a poca distància, hi va trobar una escena desoladora ara fa uns anys:

"El poble estava en ruïnes i molt desmerescut. A més, la pluja va esfondrar el mur del cementiri i estava tot derruït."

Un dels murs del cementiri s'havia enfonsat, i les restes enterrades van quedar a la intempèrie:

"Es veia algun fèretre, i per allà terra voltaven alguns ossos. Els vaig recollir i jo mateixa els vaig tornar a enterrar dins el cementiri."

Després, l'Ajuntament de Baix Pallars va reparar el mur i va restituir les restes mortuòries.

Cementiris desprotegits, animals sobre les tombes

El cementiri de Mencui és una petita esplanada de gespa amb alguna creu a terra. No hi ha res que tanqui el recinte: ni una tanca metàl·lica, ni arbustos, ni un mur de pedra. Res.

La manca de protecció al cementiri fa que hi entrin els ramats de vaques i els senglars, com denuncia el Josep Maria Nus:

"S'hauria de fer una tanca al cementiri perquè no hi entrin els animals i trepitgin sobre els morts. Jo hi tinc la família enterrada i és molt lleig veure aquesta imatge."

Més al Nord del Pallars, el nucli de Besan també està parcialment deshabitat. Això ha provocat que el cementiri s'hagi anat deteriorant fins al punt que explica Ignasi Sinfreu, que hi té la família enterrada:

"La neu i les humitats han fet caure una paret. Amb els anys també s'ha trencat la porta de fusta del cementiri, i ara hi entren vaques i cabirols que campen lliurement entre les làpides."

Com a antic veí de Besan, creu que el cementiri s'hauria de restaurar abans que cap altre element patrimonial del poble:

"Per nosaltres el cementiri té un valor superior a tota la resta perquè hi descansen els nostres avantpassats. Per això volem que es conservi."

La feina per conservar, mantenir i restituir els cementiris aïllats

Ajuntaments i entitats com el Parc Natural de l'Alt Pirineu atenen les demandes d'aquests veïns a mesura que els arriben. L'alcaldessa de Baix Pallars, Anna Sentinella, reconeix que se'ls fa molt complicat:

"El nostre municipi té 28 nuclis dispersos, i només tenim un treballador a la brigada. Fem el manteniment dels cementiris més grans, i als més petits hi anem quan hi ha un enterrament."

Fa poc, el Parc Natural de l'Alt Pirineu va fer un tancat metàl·lic al cementiri de Norís per protegir-lo dels animals salvatges i de les bretolades, com explica el director del Parc, Marc Garriga:

"Vam veure que hi entraven senglars que furgaven i havien desenterrat alguns ossos. Per això vam posar-hi unes tanques metàl·liques provisionals fins que l'ajuntament va construir el tancat que hi ha actualment."

Ara el Parc Natural també tancarà l'accés al cementiri de Besan, on s'hi ha detectat la presència d'animals:

"Ara traslladarem una porta de ferro forjat fins al poble de Besan per a tancar el cementiri. Això evitarà que hi puguin seguir entrant els animals."

Com s'abandona un cementiri?

La majoria d'aquests cementiris es van abandonar fa dècades, coincidint amb l'èxode rural al Pirineu. La gent marxava d'uns pobles que quedaven gairebé buits i aïllats geogràficament. Ho explica l'experta en patrimoni religiós Clara Arbués:

"En els nuclis habitats algú es feia càrrec del cementiri. Però en els pobles que han sofert despoblament, els cementiris han quedat abandonats i desprotegits."

D'altra banda, els ajuntaments han anat construint cementiris nous on es traslladaven els difunts de tots els pobles dispersos. Això ha fet que els antics cementiris quedessin en desús:

"Els antics cementiris parroquials quedaven petits i, per motius de salubritat, molts ajuntaments els van reubicar en nous espais del municipi."

Quants cementiris abandonats hi ha, a Catalunya?

Ara mateix resulta impossible fer un inventari acurat dels cementiris abandonats que hi ha al territori. D'una banda, perquè és difícil acotar el concepte de "cementiri abandonat" i diferenciar-lo, per exemple, de "cementiri en desús" o "cementiri poc freqüentat".

Sigui com sigui, l'Associació Coementerium i l'Observatori del Paisatge de Catalunya impulsen el projecte "Els últims paisatges", que vol fomentar el coneixement i la preservació dels cementiris d'arreu del país. Espais de repòs i de silenci que, sovint, són també obres d'art i de gran bellesa.