Llibres sobre mons que s'ensorren

La vida ens demostra una vegada i una altra que res no es pot predir ni controlar. En un món governat per la incertesa, una de les poques opcions per trobar certa esperança és gaudir del camí, i un bon llibre és un dels millors companys de viatge. A les recomanacions de la setmana del "Ciutat Maragda", "La llibreteria" ens proposa tres històries que atorguen un nou significat a la paraula "resiliència". "I del cel van caure tres pomes", de Nariné Abgarian (Comanegra) La gran literatura sol estar teixida de petites històries que rere una aparent senzillesa amaguen veritats que toquen la pell i fan bategar el cor. L'obra de Nariné Abgarian és una rondalla de les de sempre en un món que té els dies comptats. Aquest racó de món que és Armènia ja ha vist passar la història en majúscules en forma de guerres, fams i penúries, i és en un petit poble enturonat, de gent tan envellida i senzilla que fuma tabac amb paper de "premsa babaua", on l'Anatolia comença el dia amb el convenciment que li ha arribat el moment de morir. Però a la vida no se la pot lligar amb brides, i sap desbocar-se com el riu de Maran i fer-se pas amb una força vertiginosa. "I del cel van caure tres pomes" és una perla de les que cal assaborir amb calma, mastegant-ne cada bocí que se'ns ofereix com si fos el darrer. Una història minúscula, si ho volem, sobre un món que va finint, cruspit per la força globalitzadora que tot ho arrossega, però que precisament per això esdevé literatura en majúscules. "Pedres a la butxaca", de Kaouther Adimi (Periscopi) "Aquí no els agraden, els qui viuen allà. Som a mig camí". Així resumeix el que sent la protagonista d'aquest llibre. Tot comença amb el casament de la germana, que submergirà la protagonista en un mar de dubtes i preguntes que l'obligaran a remenar bé entre els motius que l'allunyen de tot allò que la defineix i de com la van educar, per acabar descobrint qui és. Un relat sobre dues realitats ben diferents amb un fil conductor senzill que planteja grans preguntes: per a aquells que queden al mig, com és viure entre dos mons? Qui som quan el passat ens reclama tornar a mirar enrere i no ens reconeixem en el que hi veiem? Què passa quan ja no sabem quina és la imatge real que ens retorna el mirall? La confessió estremeix quan arriba: "Abans, jo també era així. Fa uns quants anys, quan encara vivia a Alger, no m'agradava aquesta gent que deixa el seu país sense recança per anar a viure allà i torna uns quants dies a casa meva perquè, un diumenge a la tarda, els ha agafat el famós atac d'enyor". Qui som i d'on venim, grans preguntes que només poden respondre novel·les com aquesta. "Camí de sirga", novel·la gràfica de Roberto Morote a partir de la novel·la homònima de Jesús Moncada (Trilita Edicions) No hi ha cap dubte que "Camí de sirga" (1988) és una de les millors novel·les escrites en català, com tampoc no n'hi ha del fet que Jesús Moncada ha estat un dels millors escriptors de la Franja i de tota la comunitat de parla catalana. Amb el seu estil, inconfusible, que va del sublim al grotesc sempre amb gotes d'humor, va convertir les històries de Mequinensa, sense anomenar-la, en històries universals. I, concretament, "Camí de sirga" -la seva novel·la coral que abraçava la vida local del final del s. XIX al 1971, quan la vila queda enfonsada sota les aigües de l'embassament de Riba-roja-, és la més universal. No debades va ser traduïda fins i tot al japonès. Però no és una novel·la fàcil. Ni per estructura ni per estil narratiu. Per això la versió gràfica no podia ser tasca senzilla. Ha calgut un esforç de síntesi molt gran i anar directament al moll de l'os. Hi ha l'ambient, la vida perduda, els treballadors, els propietaris, les relacions, la ironia... Segurament hi trobareu a faltar molts personatges i episodis, però el resultat és per celebrar-lo. Com també celebrem la publicació de la novel·la gràfica adaptació de "Cavalls salvatges", de Jordi Cussà. Ja en parlarem. En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" trobaràs més recomanacions.

Llibres sobre mons que s'ensorren

Nariné Abgarian, Kaouther Adimi i Roberto Morote signen tres històries senzilles i emotives que són literatura en majúscules