La lectura no és només llegir paraules; la lectura és teixir teranyines que connecten el present amb el passat i el passat amb el futur. És reviure històries i experiències que van al cor dels nostres fonaments i ens fan dubtar de l'indubtable. A les recomanacions de la setmana del "Ciutat Maragda", La Llibreteria de Gelida ens proposa tres autors imprescindibles, que posen a prova les nostres creences i prejudicis. "Escopiré sobre la vostra tomba", de Boris Vian, amb traducció d'Adrià Pujol (Comanegra) Profunda, bruta, esqueixadora. "Escopiré sobre la vostra tomba", de Boris Vian, és una novel·la intel·ligent que es llegeix amb avidesa i un puny a la boca de l'estómac. És literatura escrita amb lletres majúscules i que remou les entranyes. Al protagonista, Lee Anderson, li han matat un germà per haver-se enamorat d'una noia blanca. Una línia argumental que podria ser com moltes altres, només que aquí el protagonista és un negre albí, que aconsegueix dur una vida discreta de llibreter de poble, mentre trama una venjança cruel, que ens remet com a lectors a la part més salvatge i animal del que som com a humans. Enmig d'un sistema de valors que constreny i jutja amb una doble moral, en una època en què els negres eren considerats poc més que animals, Boris Vian narra la duresa d'uns assassinats propis d'un psicòpata, amb el qual, estranyament, acabes arribant a empatitzar, malgrat tots els malgrats. Potser perquè troba el valor que massa sovint no tenim de tirar pel dret i reparar una gran injustícia.  "Escopiré sobre la vostra tomba" és provocació, una allisada en tota regla al puritanisme de tots els temps. "Manifest per la lectura / Manifiesto por la lectura: caligrafías del cuidado", d'Irene Vallejo (Destino/Siruela) En èpoques de lectures ràpides i en diagonal, aquest breu manifest està destinat a esdevenir un referent. La voluntat hi és ben clara: transmetre amb paraules senzilles però plenes de força i bellesa que llegir és una experiència que ens fa, potser no millors, però sí homes i dones de mirada més llarga, de ment més oberta, d'idees més àgils i d'imaginació més brillant. Irene Vallejo explica com "a través dels llibres, ens posem a la pell dels altres, acariciem els seus cossos i ens submergim en la seva mirada. I en un món narcisista i egòlatra, el millor que ens pot passar és ser de tots".  Els valors de la lectura són universals, eterns, ho sabem, però Vallejo, a més, els aconsegueix fer llaminers i dolços com pocs. "De ratones y de hombres", de John Steinbeck i Rébecca Dautremer, amb traducció de Román A. Jiménez (Edelvives) Vam conèixer les seves "Princeses (oblidades o desconegudes)" i vam seguir-la allà on ens portés, esgarrifant-nos amb Babaiaga o endinsant-nos amb l'Alícia al País de les Meravelles. Fins i tot, vam passejar pel Bosc Adormit. En àlbums més o menys infantils, ja sabíem, però, que el seu estil i la seva alegria nostàlgica atrapaven més els adults, que es convertien automàticament en lectors d'àlbums il·lustrats.  "De ratones y de hombres" és una altra cosa. És una altra Dautremer, però és la mateixa, és clar. No ha il·lustrat només una bona novel·la de l'autor de "A l'est de l'edèn" i "El raïm de la ira". Ha volgut caminar al seu costat. Per això, els paisatges són com fotos antigues acolorides i els diàlegs, vinyetes sense emmarcar. El racisme i el masclisme que es respiren en la gran obra de Steinbeck es veuen aquí, també, perfectament retratats.  Davant d'alguns àlbums i d'algunes novel·les gràfiques no pots fer res més que treure't el barret i pensar: "Que bé que s'ho ha passat l'artista", i sentir una enveja sana. Dautremer ha degut patir i xalar dibuixant el viatge dels dos ranxers per Califòrnia, hi podem pujar de peus. Com els lectors joves i adults ho faran amb aquesta meravella d'un Nobel que va ser Nobel "pels seus escrits realistes i imaginatius, en els quals combina l'humor comprensiu i l'opinió social afilada". El podrem llegir en català? Busqueu més llibres? A la pàgina de "Ciutat Maragda" trobareu més recomanacions.