Universitats i empreses, condemnades a entendre's

A Catalunya hi ha aquest curs 546 graus universitaris, 36 dels quals són de nova creació i s'han engegat durant els últims 5 anys. La branca amb més carreres és Ciències Socials i Jurídiques, seguida d'Enginyeria i Arquitectura. A la cua hi ha Ciències. Del total d'universitats que hi ha a Catalunya, cada any surten més de 30.000 graduats, segons les dades de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, AQU. Troben feina? Segons l'enquesta d'inserció laboral que elabora l'AQU, el 89,5% dels graduats estan ocupats tres anys després de titular-se. I en les branques de salut i enginyeria, és més del 90%. La taxa d'ocupació més baixa és de la branca de Filosofia i Història, amb un 75%. La gran majoria triga menys de tres mesos a posar-se a treballar. Segons Ignasi Pineda, orientador universitari, director de l'empresa Talenn, triar la carrera que s'adapta més a un mateix és clau per trobar feina. "Hi ha un estigma que unes carreres tenen sortida i altres no. Hi ha gent que en Fisioteràpia tindrà tres mesos de llista d'espera i d'altres que diran que no es guanyen la vida. La sortida laboral depèn del talent de cadascú: si trobes aquell grau que va amb tu, les coses van fluïdes." La feina que hi ha a Catalunya s'adiu amb els graus que s'estudien? Segons Pineda, el nombre d'estudiants per cada carrera té en compte la demanda dels sectors econòmics i socials. "El nombre de places està pensat d'una manera i no es modifica cada any, no hi ha molta flexibilitat. Però sí que està pensat que el volum d'estudiants d'Informàtica sigui més elevat que el de Llengües Clàssiques. Les places estan adaptades al que necessita la societat. Calen professors de grec i llatí. També ens calen més infermeres que altres professions, i per això hi ha unes places per cada grau concret. " Segons Ignasi Pineda, estudiar el grau que va amb el talent de cadascú és la clau per trobar feina 8 de cada 10 graduats fan funcions específiques de la titulació. La Salut és la que té la taxa més alta, i les Humanitats, la més baixa. Quina vinculació hi ha entre universitat i empresa? La universitat i l'empresa tenen diversos models de relació, com ara empreses instal·lades a dins d'una universitat, i aquí un dels referents és el Tecnocampus de Mataró, i les càtedres, uns estudis específics de recerca i investigació subvencionats per empreses que volen que s'aprofundeixi en temes del sector per ser més competitius. &#8203;El Tecnocampus és un parc tecnològic i universitari, adscrit a la Universitat Pompeu Fabra. Va obrir les portes el 2010. Té 21 titulacions de grau, 4.000 alumnes matriculats --més del 88% de grau i la resta de màster o formació permanent-- i un centenar d'empreses dins del campus. Segons Josep Lluís Checa, director del Tecnocampus, els estudis estan orientats a la professionalització i l'emprenedoria. "Intenta posicionar l'estudiant de la millor manera possible a través de la seva ocupabilitat. S'orienta a dotar d'aquesta capacitat de tenir ocupabilitat, coneixement, i no tant de la capacitat de recerca, sinó d'adquirir coneixements adients per una professió en el món de l'empresa. " Al Tecnocampus hi ha instal·lades 120 empreses (Tecnocampus) &#8203;La relació entre les empreses i els estudiants s'estructura a través de diversos mecanismes, segons Josep Lluís Checa. "Les empreses col·laboren i interactuen amb els estudis sobretot als àmbits de la salut, mitjans audiovisuas, empresa i tecnologia. Hi ha 5 incubadores, petites i microempreses, i també tenim empreses mitjanes i grans. La relació amb els alumnes pot ser a través dels treballs de finals de grau, les pràctiques, projectes específics, beques o participació en esdeveniments." La Universitat de Girona és una de les que tenen més càtedres, gairebé 50, i algunes són d'empresa o vinculades indirectament. En general sorgeixen de peticions directes d'empreses o d'interessos que es detecten per aprofundir o projectar temes concrets. Segons la vicerectora de territori i compromís social de la UdG, Sílvia Llach, són una eina que tenen tant les empreses com la universitat per interactuar. "Les empreses poden fer encàrrecs concrets perquè s'investigui un tema que els afecta. Tenen problemes i necessitats i nosaltres hem de fer recerca i investigació i hem de millorar el coneixement. Ens ajudem mútuament. I també és una manera de veure la universitat connectada amb la realitat de l'activitat econòmica i social del territori." Segons Sílvia Llach, les càtedres cobreixen la necessitat de l'empresa i la universitat d'interactuar (Maria Rovira / Catalunya Ràdio) De fet, segons Llach, el model de càtedres de la UdG és una estructura consolidada i molt vinculada a les necessitats i interessos territorials en sectors com el turisme, el medi ambient, l'esport, la literatura, la medicina o fins i tot la realitat virtual. "És un model adquat per com és el territori, molt viu, molt actiu, molt poblat. Respon a les necessitats d'on està implantada la universitat." I un exemple és la Càtedra Climent Guitart, impulsada per la Fundació Guitart, en nom del que va ser un empresari destacat del sector hoteler de Lloret de Mar. Segons Sílvia Llach, es va fer per cobrir la necessitat d'investigar sobre el model turístic, "El que volien és impulsar la qualitat, la competitivitat i la innovació del turisme de costa. La càtedra cobreix un espai que no es tractava en profunditat dins dels estudis." El nombre de càtedres a les universitats catalanes s'ha multiplicat als últims tres anys.

Universitats i empreses, condemnades a entendre's

La distància entre el teixit econòmic i el món universitari s'escurça