El debat sobre la retirada de les monedes d'1 i 2 cèntims fa anys que dura, i tot i que sembla la crònica d'una mort anunciada, encara no sonen les campanes. Ja al 2013 l'executiu comunitari va obrir una consulta entre estats, bancs, empreses i consumidors, i la va repetir al 2018. Al 2020 en va engegar la tercera i, potser, la definitiva. S'esperava una proposta de la Comissió per a finals de 2021, però encara no l'ha feta, i quan la faci, s'hi hauran de pronunciar els estats membres. Així que, de moment, seguirem omplint la guardiola de xavalla o mirarem de gastar-la quan anem a comprar el pa. 250 monedes per persona L'any 2021 es van encunyar a Espanya 96 milions de monedes d'1 cèntim i 78 de 2. En total s'han posat en circulació 7 mil milions de peces d'1 cèntim i prop de 4.700 milions més de 2. Això vol dir prop de 12.000 milions de monedetes, que, si les repartíssim entre tots, ens tocarien a unes 250 per persona. Bèlgica, Països Baixos, Finlàndia, Itàlia i Irlanda han deixat d'emetre aquestes peces, però no poden retirar-les perquè encara són de curs legal al conjunt de la zona euro. A la zona euro hi ha en circulació 68 mil milions de monedes d'1 i 2 cèntims Arguments a favor que desapareguin El 65% dels europeus està a favor que es retirin les monedes l'1 i 2 cèntims, i potser no els falten raons segons Antoni Bisquert, vicepresident de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya. "Quan ens les donen com a canvi, no tornen al circuit comercial sinó que les deixem a casa;  el seu valor intrínsec no permet comprar res, és una moneda complementària;  el cost que té als països de la zona euro fabricar-les supera el seu valor, la d'1 cèntim ronda el cèntim i mig, al conjunt de la zona euro s'han destinat 1.400 milions d'euros més per fer-les que el valor que tenen; i són una barreja de coure i zinc i això té un impacte sobre el medi ambient." El temut arrodoniment Si es retiren les monedes d'1 i 2 cèntims, els preus tan atractius d'una xifra i 99 cèntims no haurien de desaparèixer, segons Antoni Bisquert. El que s'està estudiant és que l'arrodoniment de preus s'apliqui només per als pagaments en efectiu, i si es paga amb targeta no caldria modificar-los. "Si pago amb la targeta pagaré 1,99 i si pago en efectiu, em cobraran 2 euros. De la mateixa manera que si una cosa val 1,12, si pago amb targeta pagaré 1,12 i si pago en efectius, pagaré 1,15."  El dubte és si amb la supressió d'aquestes monedes es poden arrodonir els preus (Unsplash / Markus Spiske)  I sobre la por que aquest arrodoniment pugui afectar la inflació, que ja està prou disparada, els experts consideren que no tindrà cap afectació o que serà mínima. Però encara ens queda el record de quan va desaparèixer la pesseta, i el que aleshores costava 100 pessetes, va passar a valdre un euro i tot es va encarir.