La tradició de les pubilles segueix molt arrelada en alguns territoris de Catalunya (Paeria)
Catalunya nit

Pubilles i hereus: una tradició vigent o obsoleta?

L'Institut Català de les Dones i l'entitat Foment de les Tradicions Catalanes creuen que cal reformular els certàmens i valorar altres aptituds més enllà de la bellesa

Actualitzat

A Catalunya hi ha uns 200 municipis on la tradició de les pubilles segueix molt arrelada, sobretot a les Terres de l'Ebre, Tarragona, Lleida, i també a les comarques del Maresme, la Selva i la Garrotxa. Però hi ha qui pensa que aquestes figures s'haurien d'actualitzar als paràmetres d'avui en dia.

La presidenta de l'Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí, demana als consistoris que promouen aquesta tradició que revisin com es fa la tria de pubilles i hereus i, en especial, el paper que se'ls dona:

"Nosaltres no podem ni prohibir ni obligar des de la Generalitat. Tret que hi hagi una qüestió de discriminació claríssima o de mesura determinada pel Codi Penal. Però és una qüestió que pertoca repensar."

L'elecció, més enllà d'un concurs de bellesa

Les pubilles es proclamen per la festa major i cada municipi els escull i ho viu de manera diferent. Tot i que generalment s'escull hereu i pubilla, encara hi ha molts pobles que només tenen pubilles. 

L'entitat que promou la pubilla i l'hereu de Catalunya és partidària d'actualitzar aquests certàmens, deixar enrere la idea que es tenia més similar a un concurs de bellesa i valorar altres aptituds amb un examen de cultura general i una entrevista, per saber el vincle de la persona amb el poble. Uns canvis, però, que no tots els municipis comparteixen, com ha explicat a Catalunya Ràdio Eduard Pladellorens, coordinador de l'entitat Foment de les Tradicions Catalanes

"Justament, la junta actual que va engegar al gener estem totalment d'acord que hi ha tradicions que s'han de replantejar. Si fins ara s'entenia com una figura purament representativa, nosaltres la volem començar a imaginar una mica més com un actor social del municipi."

Marta Ferrer va ser pubilla de Catalunya fins fa pocs dies. En una entrevista al "Catalunya nit" explica que la figura de la pubilla serveix per fer d'altaveu en molts actes públics davant d'autoritats de tot el país, i que en cap cas s'ha de perdre aquesta tradició:

"Sempre que tenim un micròfon procurem reinvidicar les nostres necessitats. Precisament parlem de feminisme, de les dificultats que tenim els joves avui en dia o de la manca de transport que hi ha en algunes zones de Catalunya. Crec que és una figura molt útil. Que anem vestits de manera tradicional no vol dir res, tenim unes arrels però sabem que volem anar cap al futur per col·laborar i millorar la societat."

Horta de Sant Joan i Manresa, casos ben diferents

En els darrers anys la tradició de pubilles i hereus s'ha perdut en ciutats importants com Lleida i Amposta. A Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, són els nois de 18 anys del poble, els quintos, els que s'encarreguen de triar la pubilla del poble per la festa major, segons ha explicat Carles Aguirre, regidor de festes d'Horta de Sant Joan: 

"Per part de l'Ajuntament no s'ha estipulat mai en una cosa protocol·lària. Sempre s'ha donat molta llibertat als quintos, però s'ha intentat escoltar les seves idees. El fet que surti una noia representant el poble no deixa de ser un afegit més a les festes."

En canvi, a Manresa, la pubilla i l'hereu es trien amb una prova i una entrevista, i tenen com a encàrrec impulsar un projecte en benefici del municipi. 

La ciutat de Lleida, sense hereus ni pubilles en actes públics

Alguns ajuntaments, com el de Lleida, han eliminat els últims anys aquesta tradició perquè consideren que ha quedat obsoleta. Des de l'any 2019, quan ERC, Junts i els Comuns van formar govern a la Paeria, van considerar que aquesta tradició ja no s'adequava amb els valors que volien transmetre des del consistori, segons ha explicat en una entrevista al "Catalunya nit" Sandra Castro, regidora de Feminismes de la Paeria:

"És una tradició que parteix de l'heretatge i és una figura patriarcal que cosifica la dona, tant originàriament als interessos de la família com també en el pubillatge, que se la relega a ser un ornament festiu i de la festa major."

En el cas de les festes majors de barri, organitzades per les associacions de veïns, o les festes majors dels pobles, aquesta tradició encara es manté. 

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut