A la localitat de Gracanica, a deu minuts en cotxe de Pristina, la capital de Kosovo, la majoria dels habitants són serbis. Prova d'això és que a l'Ajuntament hi oneja la bandera sèrbia i els rètols al carrer estan escrits també en aquesta llengua.

La reivindicació de la diferència entre serbis i albanesos és constant i present també a les escoles de municipis com aquest. Molts professors refusen parlar amb Catalunya Ràdio i qualsevol altre mitjà, però aconseguim parlar amb en Denis, un mestre d'una escola de Gracanica:

"Seguim el currículum serbi i els instituts i universitats treballen sota les directrius del ministeri serbi, i és el mateix arreu on visquin serbis."

Fruit d'això, els alumnes serbis i albanesos van a escoles diferents, o com a màxim, comparteixen algun centre, però no el currículum. Fora de l'escola la separació persisteix i és difícil trobar espais de convivència entre nens albanesos i serbis.

En Denis i també l'Alan, un altre professor, denuncien discriminació per part de l'administració kosovar. Tots dos voldrien que Kosovo s'integrés a Sèrbia, però no descarten la idea d'un estat multiètnic, un escenari, ara mateix, del tot utòpic.

La veu dels serbis de Kosovo

Igor Simic és el president del grup parlamentari Llista Sèrbia, el principal partit serbi a Kosovo. Al novembre, ell i centenars de representants i funcionaris serbis van dimitir i més endavant, van prendre la decisió de no votar a les eleccions locals del mes d'abril.

D'aquesta manera, els serbis, que són majoria a la zona nord del país, però minoria a la resta del territori, van boicotejar uns comicis que van tenir una participació molt baixa: només van acudir a les urnes el 3,5% dels electors.

Tot i això, els representants més votats i posteriorment investits van ser alcaldes albanokosovars que la comunitat sèrbia no reconeix com a legítims. Així ho explica Simic:

"Aquesta gent ha de marxar dels edificis municipals, perquè no és normal a Europa muntar-hi bases militars en comptes d'instal·lacions municipals per als serveis. I la segona cosa és que aquests falsos alcaldes, amb el 0,05 per cent dels vots, no són representatius."

A més, tal com apunta Simic, protesten contra les polítiques del govern albanokosovar cap al seu poble:

"Reclamem que no utilitzin la violència contra la gent del carrer, que no es produeixin situacions en què les forces kosovars disparin per l'esquena als nostres ciutadans i ningú se'n faci responsable, que no es prohibeixin els referèndums i les eleccions sèrbies en aquesta àrea i que no es prohibeixin les vacunes de la covid en aquesta zona." 

Municipis serbis autònoms, la solució europea

En aquest sentit, els enviats especials de la UE i dels EUA visiten aquesta setmana Pristina i Belgrad. Volen posar sobre la taula la proposta de crear una associació de municipis serbis autònoms al nord de Kosovo, una idea ja contemplada en l'acord de Brussel·les del 2013 que no ha tirat endavant. Així ho denuncia Simic:

"És un mandat de Brussel·les, i d'acord amb Kosovo ho van acceptar. Però deu anys després encara ho estem esperant. I fins i tot ara, el primer ministre, Albin Kurti, diu que no ho compliran".

Tot i això, l'acord de Brussel·les no defineix prou quin tipus d'associació s'ha de crear i aquí radica el problema, segons el professor de ciència política Bequim Balici:

"És completament diferent el que esperen els serbis del que el govern de Kosovo està disposat a donar. Aquesta associació hauria d'anar en la línia de la Carta Europea d'Autonomia Local, però en realitat els serbis volen ser una mena de República Srpska de Bòsnia."

En qualsevol cas, Kosovo no acceptarà dins del seu país una república sèrbia com la que hi ha a Bòsnia i Hercegovina i aquesta discrepància, ara mateix, és el més difícil de solucionar. En aquest sentit, Balici és crític amb el posicionament serbi:

"Els serbis demanen els drets de les minories però alhora rebutgen els deures que venen amb els drets. I si volen ser part de la solució, crec que han d'entendre que també tenen obligacions, han de pagar impostos, pagar serveis, electricitat, aigua."

Balici afegeix que als serbis locals ningú els pregunta, és a dir, "no els donen el dret a veu":

"Ningú els ha preguntat com volen ser representats perquè parlen a través de la veu de Belgrad i aquest és el problema, perquè de vegades Belgrad els utilitza per al seu propi benefici polític."