La moda també fa política: de les ulleres d'Aragonès als vestits de Borràs

Cada vegada hi ha més assessors d'imatge que s'incorporen als gabinets de comunicació dels polítics, imitant el model dels Estats Units. La cura de l'estilisme s'aguditza durant la campanya electoral, perquè la lupa sobre els polítics s'amplia. Entesa com una potent eina de comunicació no verbal, la feina dels assessors d'imatge és integrar-la al discurs amb naturalitat, sense que es noti, per ajudar-los a potenciar les seves virtuts, però també a dissimular el que més els penalitza a les urnes. També pot contribuir a subratllar la diferència entre partits que comparteixen part de l'electorat: ho va fer Ciutadans, per exemple, que a través de la roba es reivindicaven com a més moderns que el PP. El govern de Catalunya el 2006 Segons el periodista del diari Ara especialitzat en moda Joan Callarissa, "estem vivint un moment dolç" en aquest camp, en contrast amb els anys del pujolisme: "El Parlament era una piscifactoria: tothom idèntic, amb vestits masculins, camisa i corbata, i zero varietat cromàtica: blau marí, gris fosc o negre. Fins i tot quan va arribar el tripartit, el líder del partit més a l'esquerra, Joan Saura, també portava corbata, camisa i vestit masculí. Això avui no passa amb els partits d'esquerra." Poc arriscats La moda dels polítics també reflecteix, en certa manera, el caràcter català, molt marcat per la sobrietat i la discreció. En aquest sentit, els homes són els menys atrevits. L'assessora d'imatge Marta Pontnou ho té clar: "Com que ells són els que han cosificat i han jutjat tant la manera de vestir, són ells els que ara tenen aquests prejudicis. No els agrada experimentar pel que diran." "I això que a elles les critiquen infinitament més", recorda Callarissa, que explica quins són els recursos que més acostumen a fer servir els polítics: "Canviar de color, abaixar o apujar alguns tons per si volen semblar més o menys dolços, depenent de les circumstàncies, però és molt difícil trobar algun home que porti un to clar: gris perla o color arena." Juli Fernàndez a la tribuna d'oradors del Parlament de Catalunya Si algun d'ells s'arrisca una mica, apunta l'assessora Marta Pontnou, "per exemple, canviant-se els típics mitjons negres per uns d'estampats, o posant-se una corbata amb dibuixets, les burles sempre venen dels mateixos companys mascles del partit". Elles, per contra, feliciten a qui s'arrisca, assegura Pontnou. En aquest sentit, qui més destaca del govern és el conseller de Territori Juli Fernàndez, que gairebé sempre porta armilla i corbates vistoses. Abans, sovint duia les ungles pintades, però ara poques vegades l'hi veiem; prefereix que això no desviï l'atenció sobre la feina que està fent, segons ha reconegut ell mateix en alguna ocasió. Marta Pontnou resumeix així l'estètica dels polítics homes: "Són avorrits i molt normatius, però és que la vestimenta d'home tampoc dona per a tanta varietat!" El president de la Generalitat, Pere Aragonès Les ulleres d'Aragonès Joan Callarissa trenca una llança a favor de Pere Aragonès, a qui reconeix valentia a l'hora de vestir, un president més jove que la mitjana dels que han ocupat aquest càrrec: "Ell decideix arriscar-se, que és positiu, perquè l'apropa a la seva generació, però alhora pot donar arguments als que li critiquen aquesta joventut." El periodista expert en moda destaca aquests elements de l'estilisme del president de la Generalitat: "S'ha d'aplaudir molt les ulleres que porta. Són quadrades i diferents, una forma bastant disruptiva, que demostra que ha decidit córrer un risc. També és valent amb els colors i els discrets estampats de les seves camises." Laura Borràs, al centre, caminant pels passadissos del Parlament (ACN) Callarissa també cita la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, amb un estilisme molt reconeixible, que ha mantingut en cadascuna de les facetes que ha ocupat en la seva vida pública, i que afavoreix que la ciutadania la identifiqui molt ràpidament: "Té un look absolutament icònic, amb els seus vestits baby doll [d'aspecte similar al d'una nina, curt i amb vol], el seu serrell i el collaret amb el seu nom." Per aquest expert en moda, les conselleres del govern també s'hi estan atrevint força, amb la moda, encara que això suposi que les critiquen més. "Tenen certa valentia, no s'arronsen pels comentaris que pugui suscitar un determinat escot, uns talons o el fet de portar unes joies arriscades. D'aquesta manera, demostren que tenen proximitat amb el carrer, cosa que és positiva ara que la gent se sent tan allunyada de la política." La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, als jardins de La Moncloa (Fernando Calvo) Yolanda Díaz i el poder de l'estilisme Les ministres del govern espanyol de l'última legislatura s'han pres molt seriosament la importància de la moda en les seves aparicions públiques, especialment la vicepresidenta segona, ministra de Treball i líder de Sumar. Yolanda Díaz mesura al mil·límetre tot el que porta, des de la roba fins als complements, passant per les sabates o el pentinat. Marta Pontnou apunta que la ciutadania no sap ben bé què fa ni quin càrrec té Yolanda Díaz, però sí que saben que mana molt: "Aquesta sensació de poder que transmet és, en part, per la roba. Ha fet un canvi espectacular, comunicant amb la roba, i això l'ha ajudat molt." És més, segons aquesta estilista, el rol que agafa Yolanda Díaz amb la seva imatge va més enllà: "Pren una autoritat gairebé reial. Recordo una visita que va fer a la Seat de Martorell, amb un vestit vermell, sabates de taló de color beig i pentinada amb les seves ones. Semblava la reina Letícia! A qui se li acudiria anar vestida així a una fàbrica de cotxes, on majoritàriament treballen homes i on tot és blau fosc? El més normal hauria estat escollir un vestit jaqueta blau marí, però va fer just el contrari." La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso Una altra política que juga, i molt bé, amb la roba és la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. "Quan està enfadada va de negre o de cuir; quan representa la seva estimada Madrid, va de vermell, i quan ha de dir que el seu germà no ha robat, va de blanc angelical i es lliga els cabells... És la seva clau: sap comunicar molt bé." La reina Elisabet II d'Anglaterra als 95 anys (Reuters) Per Joan Callarissa, si hi ha una mestra, amb majúscules, a l'hora de fer servir la roba per reforçar el seu discurs és la reina Elisabet II d'Anglaterra: "Sempre anava vestida de colors molt llampants i sempre monocromàtica. El seu objectiu polític era que la seva presència en un acte fos molt evident i, com que era petitona, aconseguia destacar gràcies als colors fluor, verd pistatxo, magenta... La reina és tan icònica com el Big Ben o els autobusos vermells de dos pisos!" Roba amb ideologia Però no només els colors, els teixits i els talls de la roba comuniquen. Pontnou explica que procuren que la roba dels polítics transmeti alguna cosa més: "S'intenta que vesteixin marques d'aquí, de Catalunya, amb mètodes de producció que no siguin qüestionables i que facin servir teixits reutilitzables." Callarissa ho acaba d'apuntalar: "Tot això té un pes polític real perquè parla directament de la coherència del que expliquen [els polítics] en relació amb els seus actes privats. Si parlen de treball just i van amb roba fabricada a Àsia, potser la seva credibilitat es veurà molt minvada." Segons Joan Callarissa, aquesta és la segona fase en què estem entrant: la indumentària amb nom i cognoms.

La moda també fa política: de les ulleres d'Aragonès als vestits de Borràs

L'estilisme va guanyant protagonisme per reforçar el missatge i marcar diferències entre partits