A una localitat d'Herat, a l'oest de l'Afganistan, se la coneix com el poble d'un sol ronyó
Catalunya nit

La misèria s'estén a l'Afganistan en el primer any del retorn dels talibans

Els matrimonis forçats infantils i el tràfic d'òrgans es disparen per la pobresa extrema del país

Actualitzat

A l'Afganistan, 9 de cada 10 persones són pobres i la meitat passen gana des de que fa un any els talibans van recuperar el poder. El país està més arruïnat que mai.

La magnitud de la crisi humanitària difereix segons la zona del país. La misèria afecta sobretot les zones més rurals i els camps de desplaçats, on s'han amuntegat milions de persones fugint de 40 anys de guerra.

Les criatures, sobretot les nenes, són les més vulnerables a l'Afganistan (Txell Feixas Torras)

Aquesta situació es deu a la incapacitat i la incompetència de capacitat de gestió del govern talibà. Però també s'explica per la pobresa, la postguerra, la sequera i l'abandonament de la comunitat internacional.

Tot això castiga la població, en particular els més vulnerables, com la infància. I, en un règim misogin i patriarcal, les nenes.

Vendre la filla de 3 anys per poder menjar

Els matrimonis infantils s'han duplicat a l'Afganistan en només l'últim any. Aquesta pràctica ja existia abans que els talibans tornessin al poder, però l'arribada del règim extremista i la crisi humanitària l'han disparada.

Una de les zones amb més pobresa de Kabul és el districte de Bagrami, on la guerra ha obligat prop de 800 famílies a desplaçar-s'hi.

Unes 800 famílies afganeses malviuen al districte de Bagrami, a Kabul (Txell Feixas Torras)

Aquest és el cas de Mohamed Azim, que fa cinc anys va arribar a la capital del país, escapant dels combats de Kandahar. Sense feina i amb cinc boques per alimentar, ha pres la decisió més dura de la seva vida: vendre una de les seves filles.

"Va ser molt difícil. Volia vendre'm el ronyó abans que la filla, però no trobava cap comprador que el volgués. Així que l'hem hagut de prometre per tirar endavant la família. Després de fer-ho, vaig arribar a casa pensant: Què has fet?"

Azim va oferir les seves tres filles de 5, 3 i 1 any. Ha triat la mitjana, Feruza, que ha venut per prop de 3.000 euros. Però la petita, segons el pacte acordat, serà entregada al seu futur marit quan compleixi 10 anys.

Com en la majoria de casos, Azim ha rebut el pagament en mà, hores després de tancar el tracte i sense papers, però donant la paraula.

En Mohamed Azim s'ha venut la seva filla mitjana de 3 anys per poder tirar endavant la resta de la família (Txell Feixas Torras)

La mare de la Feruza, la Fàtima, només somia amb poder recomprar-la abans de lliurar-la. Amb la duresa afegida, lamenta, d'haver de conviure amb la Feruza sabent que, d'alguna manera, ja no és seva:

"Tenim l'esperança de poder recuperar. Necessitàvem vendre-la, de veritat. Estàvem afamats i empobrits. I ara no sabem ni com serà el seu marit. Pot ser un drogoaddicte o qui sap què. Potser serà bo o dolent. No ho sabem!"

És difícil que la família pugui recuperar la seva filla. Mohamed no té feina. La seva rutina és anar a buscar aigua i ajuda humanitària. Abans treballava com a venedor ambulant de verdures, guanyava un euro al dia.

UNICEF calcula que un 28% de les afganeses d'entre 15 i 49 anys eren menors quan les van casar.

Sobreviure per un ronyó

Una altra de les tendències que s'ha accentuat amb el retorn dels talibans al poder i la precària situació econòmica a l'Afganistan és la venda de ronyons per sobreviure. El tràfic d'òrgans no està regulat al país.

Si uns anys enrere era una pràctica habitual entre alguns joves, ara s'ha estès entre persones més grans. Totes exhibeixen cicatrius, un altre símbol de la misèria en què està immersa el país.

Joves i grans es venen el ronyó per tenir diners per sobreviure (CCMA)

La desesperació de la població i l'oportunisme de les màfies han fet que una localitat d'Herat, a l'oest de l'Afganistan, se la conegui com el poble d'un sol ronyó.

Un dels seus habitants és el Mohammad Asif, de 67 anys. A aquest afganès sense feina li van pagar 800 euros pel seu ronyó, a través d'un intermediari. Ni un any després de l'operació, en Mohamad ja s'ho ha gastat tot i la seva salut ha caigut en picat.

"Pensava que no tornaria amb vida d'aquesta operació. Una cama i aquest braç estan mig paralitzats. I vaig tenir un ictus."

En Mohammad es va vendre un ronyó per 800 euros (CCMA)

Asif és el cap d'una família nombrosa de 9 fills i molts més nets. La pressió d'una societat patriarcal el va portar a sacrificar la seva salut per la dels seus. Tot i que ho entenen, la seva decisió no va agradar la seva dona, Sabira, ni la resta de la família:

"Ens penedim de la decisió. Ni sabíem que volia fer-ho fins a l'últim moment, però ell em va dir que es podia vendre un ronyó perquè ja era gran i així no ho havien de fer els nostres fills."

El país pateix una profunda crisi econòmica. Els seus actius exteriors estan congelats i l'ajuda internacional que representava un 75% de pressupost, també. Però, a més, el benestar dels ciutadans no és prioritari pel règim talibà, tal com apunta l'economista Abdul Ghafar:

"Als talibans els agrada utilitzar o malgastar els recursos del país i no estan planejant bé les polítiques internes de l'Afganistan per beneficiar la gent."

Els talibans han intentat eliminar la venda de ronyons veient que s'està accentuant. Però només han creat un comitè investigador, en lloc de fer res que de veritat pugui dissuadir aquestes famílies desesperades.

Anar al contingut