Euskadi i Galícia: el termòmetre polític postpandèmia

Els ciutadans bascos i gallecs, cridats a votar el 12 de juliol
Laura Rosel: "Euskadi i Galícia, el termòmetre polític postpandèmia"

Després de més de tres mesos capficats amb el laberint del coronavirus, tornem a parlar de programes, campanyes i mítings electorals... i sembla que l'aire es renovi... com si no li calgués una bona airejada, a la crònica política!
 
D'aquí dues setmanes hi haurà eleccions per triar els presidents del País Basc i de Galícia. Una convocatòria que servirà de termòmetre de tots els moviments que hi ha hagut des del mes de març entre l'electoral. I que servirà també d'avís per a navegants, tant en l'escenari de la política estatal com de la catalana.
 
La demoscòpia no s'ha aturat, tot i la pandèmia. Tot el contrari: aquests mesos han estat una oportunitat única per als sociòlegs, que han pogut analitzar en viu els moviments de vot i l'impacte directe que ha tingut l'acció i l'actuació dels polítics en l'opinió pública. 
 
Una mostra: mai havíem tingut tots tant de temps per reflexionar i, sobretot, per consumir tanta ràdio, tele i digitals. Fa setmanes que les xifres de vot per correu a Euskadi, que s'han disparat, ja apuntaven un canvi interessant respecte a les eleccions pre-coronavirus. 
 
En vam poder parlar al CatNit, fa uns dies, amb el director de GAD3, Narciso Michavila: convençut que a Galícia i Euskadi es constatarien les primeres seqüeles polítiques dels mesos de pandèmia. Amb un reforç dels partits tradicionals, que han demostrat tenir capacitat de gestió: com és el cas del PNB, que surt disparat en totes les enquestes. Però, alhora, amb un càstig clar als partits que s'han dedicat a provocar crispació durant el confinament i que han demostrat molt poca empatia amb les preocupacions de la gent. Això es podria veure a Galícia, si, com sembla, Nuñez Feijoo en surt reforçat: seria un revés important per al Partit Popular neo-aznarista de Pablo Casado, Cayetana Alvarez de Toledo i Isabel Diaz AYUSO. Els moviments de fons en l'electorat durant els últims mesos semblen prioritzar el sentit comú i rebutjar la polarització.
 
Unes eleccions, per tant, peculiars. Dels resultats, se n'esperen ben poques sorpreses, però de missatges entre línies, n'hi haurà molts.

Anar al contingut