Els trastorns alimentaris continuen disparats dos anys després de la pandèmia

Es manté l'increment d'un 30% dels casos de trastorns de conducta alimentària en adolescents més de dos anys després de l'esclat de la pandèmia. A l'Hospital Clínic de Barcelona s'hi ha doblat el nombre d'ingressos de joves per rebre tractament per anorèxies i bulímies. El 30 de novembre és el dia mundial d'aquest tipus de trastorns. La doctora Teia Plana, psiquiatra i coordinadora del Grup de Treball dels Trastorns de Conducta Alimentària de l'Hospital Clínic, explica que el malestar emocional comença a ser estructural en una part d'aquests nois i noies: "Tenim aquest malestar que puntualment va incrementar-se en els joves i sembla que s'ha mantingut, a la vegada que els tenim consumint una societat amb molta pressió sobre la imatge a través de les xarxes, amb imatges irreals i falsejades." Les imatges que veiem a xarxes socials poden provocar més pressió en els adolescents (Pexels/energepic.com) En la prepubertat i la primera adolescència, el trastorn alimentari que té més prevalença és l'anorèxia nerviosa. Hem pogut parlar amb una mare que té una filla de 12 anys amb aquest trastorn i ens ha explicat que, més enllà de no menjar i baixar de pes, abans hi ha molts senyals més subtils que ens han d'alertar: "Al principi no podies intuir tant que no mengés, sinó que s'havia retirat coses i s'havia obsessionat per un tipus d'aliments. Una altra cosa molt característica és la manera com tallen el menjar, la relació que tenen amb el menjar, com el fet de mirar receptes o servir sempre els altres." La manera de relacionar-se amb el menjar ens pot alertar d'un trastorn alimentari (iStock) Les causes d'aquest trastorn, segons explica la doctora Plana, són múltiples: "Pot estar vinculat amb la genètica; si a la família hi ha algun antecedent, el risc augmenta. Però també hi influeix el caràcter i el temperament. Concretament, amb l'anorèxia, el temperament està associat amb una elevada autoexigència i un elevat perfeccionisme. També hi hem d'afegir el risc que pot suposar tenir una baixa autoestima, no tenir-ne mai prou o tenir certa dificultat per afrontar segons quin esforç extra." Ara mateix, per rebre tractament a la sanitat pública hi ha llistes d'espera que en alguns casos són d'entre 1 i 3 mesos. També es pot demanar ajuda a institucions privades, però el tractament pot costar entre 1.500 i 4.000 euros mensuals en cas que requereixi un ingrés.

Els trastorns alimentaris continuen disparats dos anys després de la pandèmia

La llista d'espera per tractar adolescents amb anorèxia i bulímia a la sanitat pública arriba fins als tres mesos