El desconegut paper clau de l'independentisme català contra el nazisme

Si bé minoritari, el paper de l'independentisme català en l'evacuació de jueus perseguits pel nazisme pren tota la seva dimensió amb la figura de Manuel Valls de Gomis. La Fundació Reeixida n'ha recordat la importància en aquest Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, amb un acte al casal de dones de Reus destinat a "recuperar la història de la resistència contra el feixisme organitzada per l'independentisme català durant la Segona Guerra Mundial. I és que davant la imminència de la victòria franquista, Valls de Gomis va marxar de Barcelona i de Perpinyà estant es va implicar activament amb els aliats contra el nazisme. Manuel Valls de Gomis, el primer a l'esquerra, amb membres de l'FNC Manuel Viusà i Gertrudis Galí, amb Octavi Viladrosa i la seva parella, Claude Hyzette | Arxiu Robert Surroca i Tallaferro L'historiador Josep Calvet en parlava a Catalunya Ràdio: "Va col·laborar amb els serveis d'informació aliats, i entre altres tasques va protegir i va ajudar a fugir molts jueus que estaven al sud de França perseguits pels nazis. Va aconseguir portar aquesta gent a Catalunya, i d'aquí portar-los a Palestina o als Estats Units." Calvet sosté que Valls de Gomis va crear un nucli d'ajuda a França de nom Léon Brun, Lluís el Bru, tot fent al·lusió al color de pell del president Lluís Companys. "Manuel Valls de Gomis era el responsable d'una branca important d'una de les xarxes d'evasió que funcionaven durant la Segona Guerra Mundial per ajudar a qui volia fugir de l'Europa ocupada. Una de les xarxes, la Maurice-Alibi, tenia una de les seves branques radicada a Perpinyà, i Manuel Valls de Gomis l'organitzava juntament amb altres col·laboradors catalans. Entre tots ells feien aquesta tasca d'amagar i conduir fins a Catalunya les persones perseguides pel nazisme." El compromís polític de Valls de Gomis Abans de la guerra civil, Valls de Gomis militava a Unió Democràtica de Catalunya, i després, ja a França, es va vincular molt a organitzacions com Estat Català i el Front Nacional de Catalunya. I va ser amb aquests col·lectius que l'historiador Josep Calvet assegura que Valls de Gomis va promoure la seva activitat contra el nazisme: "Molts dels militants del Front Nacional de Catalunya i d'Estat Català, alguns a l'exili i altres que eren a l'interior de Catalunya, van col·laborar amb la xarxa de Valls de Gomis, formant part de la cadena d'evasió." Calvet afegia que el paper de l'independentisme català contra el nazisme ha quedat matisat amb el temps: "Això passa per diferents raons. Una és que Valls de Gomis no va tornar mai oficialment a Catalunya, es va nacionalitzar francès i la seva vida va discórrer allà. La resistència de l'independentisme està menys estudiada respecte al paper que van tenir anarquistes i comunistes, dels quals hi ha més estudis i treballs." Títol Just entre les Nacions atorgat per l'Estat d'Israel a Manuel Valls de Gomis (Arxiu Fundació Reeixida) Una manca d'informació que no va impedir que Israel atorgués a Valls de Gomis el títol de Just entre les Nacions, l'únic català que l'ostenta. El títol reconeix la tasca de persones no jueves en l'ajut als jueus a fugir del nazisme, i Vall de Gomis el va rebre el 1997. Això fa que el seu nom figuri al Museu Nacional d'Israel i també a la façana del Memorial de la Xoà de París, on hi ha tota la relació de justos francesos.

El desconegut paper clau de l'independentisme català contra el nazisme

La figura de Manuel Valls de Gomis exemplifica l'aportació històrica de l'independentisme català en l'evacuació de jueus perseguits pel nazisme