Des de principi d'any hi ha hagut almenys 25 atacs d'orques a velers a la zona de l'estret de Gibraltar. L'incident més greu es va donar el mes passat al port de Barbate, a Cadis, on els cetacis van acabar enfonsant un vaixell que estava sent remolcat.

Tot i això, a la majoria dels casos es dediquen a envoltar l'embarcació o bé li trenquen algun element i després marxen. És el que li va passar a Roger Huguet quan navegava amb el seu catamarà a poques milles de l'Estret:

"Va ser una operació de cirurgia pràcticament, ja estàvem una mica alertats i a estribord, a 200 metres, va aparèixer la dorsal d'una orca. I tal com miràvem allò, com mig distrets, dues més van anar directes als timons, els hi van fotre un cop i van desaparèixer. L'operació realment va durar 30 segons." 

Com són els atacs?

En aigües espanyoles viu una colònia d'orques petita, d'una cinquantena d'exemplars. Tot i això, els experts apunten que els protagonistes dels atacs a vaixells serien només uns quatre individus, dos de més grossos i dos de més petits.

Es mouen bàsicament al golf de Cadis i per l'estret de Gibraltar quan hi ha l'entrada i sortida de tonyina vermella al Mediterrani, que és entre abril i maig i setembre, però aquest any s'han avistat ja al febrer.

També se'ls ha vist a Portugal i Galícia, on hi ha documentats alguns atacs. Es dediquen a envoltar les embarcacions, bàsicament velers, tot i que també han causat danys a un pesquer, i en alguns casos els destrueixen el timó, la quilla o totes dues coses. 

Per què ho fan?

És un fenomen que va començar el 2020 i pel qual els científics encara no han trobat explicació. I és que no hi ha cap estudi que respongui a la pregunta de per què aquest grup d'orques es comporta així. 

Segons explica a Catalunya Ràdio l'expert en cetacis i director d'operacions d'Oceana, Ricardo Aguilar, el que tenen clar és que no és normal:

"Resulta molt estrany perquè no és normal en aquest tipus d'animals que es produeixin aquests comportaments. No sabem si es deu a comportaments dels joves o si els molesta el so, ja que molts cops es diu que al parar el motor del vaixell els animals s'han desplaçat i han marxat."

Tot i això, Aguilar apunta una possible interpretació amb què estan treballant sobre per què els cetacis provoquen danys en les embarcacions:

"Hi ha la possibilitat que els animals hagin patit algun tipus de dany i ells ara mateix tinguin una actitud més agressiva cap als vaixells. Sabem que en el cas de cetacis i animals amb tanta intel·ligència, moltes vegades recorden i passen aquests coneixements a través del grup".

Una altra de les hipòtesis és que es tracti d'un joc, tal com explica Manel Gazo, professor de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona:

"El que sembla és que han après que si van darrere d'un veler i toquen aquella part, doncs el veler es para. I després marxen i se'n van a buscar un altre. Ho fan perquè poden fer-ho i han après a fer-ho".

Hi ha perill per als humans? 

Els dos experts coincideixen que per part de les orques no hi ha intenció de fer mal als navegants. De fet, asseguren que si volguessin enfonsar les embarcacions en tindrien prou amb els seus 5.000 quilos de pes per fer-ho. Així ho explica Gazo:

"No hi ha una intencionalitat d'anar a buscar la presa humana, a més són animals que s'alimenten de grans peixos com poden ser tonyines o peixos espasa i és la presa que busquen." 

Tot i això, recomanen als navegants que si topen amb un grup d'orques, el més aconsellable és apagar el motor i els aparells de geolocalització que porten els vaixells. Això ajuda que perdin interès i acabin marxant.