1. "Antidisturbios" (Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña, 2020) "És 'Los Serrano' amb porra. Són una mica Hombres de Paco: goril·les destralers, però bona gent en el fons, encara que siguin masclistes, racistes, etc."   Semàfor: groc Punxa en: mostren com intenten "anar a les bones", abans de fer-ho a les males, explicant-nos que no tenen els recursos que haurien de tenir i que són titelles dels de dalt. I sobretot, i més important, no mostren el dolor que provoquen als altres, però sí que ens ensenyen el seu patiment. De què va: presenta com a protagonistes a un grup d'agents involucrats en la mort d'un immigrant.  El primer episodi és potser en el que més s'arrisca en el retrat en contraposar-los amb el discurs de la portaveu de la PAH. També és el més elèctric per la situació que es produeix i on més destaca la direcció nerviosa de Rodrigo Sorogoyen. Després canvia el focus. Se centra en els "autèntics" responsables de la situació: una mena de Villarejo que és al darrere de tot. En fer-ho, converteix els antidisturbis en una víctima més. En aquest tram, la tensió s'obté més dels conflictes entre els antidisturbis. Els actors hi posen molta testosterona i la dinàmica entre ells funciona. Això sí, volen fer-los entranyables. El més interessant:  l'actriu Vicky Luengo destaca en el paper de l'agent d'Afers Interns, tot i que el tema feminista que incorpora el seu personatge (una dona contra els mascles) en certs moments és forçat. Com a nèmesi d'ells, es dilueix i acaba sent la seva defensora. Atenció a: l'apunt de l'1-O ve precedit d'un personatge que defineix els antidisturbis com a "necessaris". L'ambient: el que és més realista és l'entorn en què es mou la sèrie. Hi ha una feina excel·lent en els detalls dels pisos (on veiem roba bruta per exemple), despatxos, interiors de furgones, etc. A quina plataforma: Movistar  2. "La Ley de Comey" (Billy Ray, 2020) "A pocs dies d'unes noves eleccions a la presidència dels Estats Units s'estrena una nova minisèrie que ens proposa fer marxa enrere i preguntar-nos què va passar fa quatre anys perquè Donald Trump guanyés Hillary Clinton".   Semàfor: groc Punxa per: apassionarà els entusiastes de la política nord-americana. La resta poden passar de llarg. Difícilment hi trobaran res que els interessi. De què va: la resposta a la pregunta sobre el triomf de Trump, segons La Ley de Comey, és l'escàndol dels correus electrònics de la Hillary Clinton. Donald Trump el va fer sevir per malmetre la seva oponent a les xarxes socials. Si ho recordeu, l'FBI va iniciar una investigació per esbrinar si Hilary Clinton i el seu equip podrien haver comès un delicte en utilitzar servidors propis per a les seves comunicacions, posant en risc informació confidencial. El protagonista inesperat de la història és l'aleshores director de l'FBI, James Comey, que interpreta l'actor Jeff Daniels (The Looming Tower, The Newsroom) i que va ser qui va marcar els tempos, molt inoportuns de la investigació: la va reobrir pocs dies abans de les eleccions per tancar-la poc temps després. El més interessant: la minisèrie està basada en l'autobiografia de James Comey i fa una crònica detallada del cas en dos episodis.​ ​ A quina plataforma: Movistar  3. "Primal" (Genndy Tartakovsky, 2019) "Una meravella que us deixarà hipnotitzats davant de la pantalla."   Semàfor: verd De què va: una sèrie d'animació protagonitzada per un neandertal i un dinosaure. Sense una sola línia de diàleg (només grunys) s'explica la seva relació que comença sent la de caçador i presa (la presa és l'home) i canvia: passen a ajudar-se l'un a l'altre. El més interessant: a través de la seva relació, Primal explora temes profunds com el dol i la pèrdua. És una sèrie que troba profunditat dramàtica en un lloc improbable i on la bestialitat es troba amb la tristesa. Atenció a: és la millor sèrie que ha fet fins ara Genndy Tartakovsky, que és un referent de l'animació de qualitat. La primera temporada es va estrenar a principis d'any i ara HBO l'ha reprès, incorporant (setmanalment) els episodis que faltaven. L'ambient: lluiten junts per sobreviure en un món salvatge i la sèrie és plena de violència. Però quina violència més maca. És un regal per a la vista. El disseny d'escenaris i dels personatges, l'ús dels colors, la composició de les escenes... A quina plataforma :HBO. 4. "Helvètica" (2019) "Una sèrie sueca sòbria, que es cuina a foc lent i amb un estil molt cinematogràfic."   Semàfor: groc Punxa: sèrie sueca. És molt seca en el tractament d'escenes que altres sèries farien més efectistes i compta amb una actriu que captura molt bé l'angoixa d'un personatge que es troba atrapat en una situació a la qual ha entrat en contra de la seva voluntat. De què va:  es diu Flonja Kodheli, una dona d'origen kosovar que treballa al Palau Federal de Suïssa, on hi ha la seu del govern. Allà no és ningú i passa desapercebuda. Malgrat que la seva vida no és gran cosa, ella està contenta de ser una ciutadana suïssa. La cosa es torça quan uns mafiosos kosovars que tenen relació amb el seu pare es presenten a casa seva i bàsicament l'obliguen a aconseguir accés a un despatx de l'edifici. Si no ho fa, poden fer molt de mal al seu marit o als seus fills. En paral·lel, la presidenta del país vol negociar l'alliberament d'uns ostatges al Iemen, però perd la votació per fer servir 20 milions d'euros de pressupost per pagar el rescat. I encara hi ha un tercer personatge, un policia antiterrorista a qui canvien de lloc després que detingui un diplomàtic de Qatar, Atenció a: al repartiment, els aficionats a les sèries europees reconeixeran Yoann Blanc, que va protagonitzar la sèrie criminal La Tregua (que, per cert, teniu a Movistar). Aquí interpreta al marit de la protagonista. A quina plataforma: Filmin