Aconsegueixen curar del tot ratolins amb el càncer de mama més agressiu

Les cèl·lules canceroses acumulen antígens que permeten que el nostre sistema immunitari les reconegui i les pugui atacar, i aquest mecanisme és el que també aprofiten els tractaments basats en immunoteràpia. Tot i això, hi ha tumors que aconsegueixen amagar-se i fer-se resistents a aquestes teràpies. Ara científics de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, IMIM, i de l'Hospital del Mar ha descobert que les cèl·lules mare tumorals són la causa de la resistència als tractaments d'immunoteràpia en els càncers de mama triple negatiu perquè són les que es fan invisibles, com explica Toni Celià-Terrassa, líder del Laboratori de Cèl·lules i Dinàmiques de Metàstasi de l'IMIM. "Hem vist que hi ha subpoblacions de cèl·lules que són invisibles al sistema immunitari perquè no presenten els antígens propis d'una cèl·lula tumoral. Llavors, el sistema immunitari no les pot veure, no les detecta i no les pot eliminar." Aquests investigadors han descobert per primera vegada per què algunes cèl·lules canceroses es fan invisibles (Pxhere) També han desvelat per primera vegada quina és la causa d'aquesta invisibilitat: aquestes cèl·lules, fins al 50% de tota la població tumoral, inhibeixen un gen que han anomenat LCOR. Un gen clau perquè el sistema immunitari detecti els tumors Per primera vegada l'estudi, publicat a Nature Cancer, determina la importància d'aquest gen LCOR perquè el sistema immunitari pugui reconèixer les cèl·lules canceroses i atacar-les. "Hem descobert per primera vegada que aquest gen és capaç de regular tota la maquinària de presentació d'antígens, i per tant, que si s'activa el que farà serà posar en marxa tota aquesta maquinària per fer-la visible." De fet, els investigadors han demostrat que les cèl·lules mare tumorals del càncer de mama triple negatiu tenen nivells molt baixos d'expressió d'aquest gen i que és això el que les fa invisibles i resistents als tractaments d'immunoteràpia. "Són capaces d'apagar aquest gen i això fa que no expressin antígens tumorals, però hem trobat una manera de poder tornar a accionar aquest mecanisme del nostre sistema immunitari." El càncer de mama triple negatiu és el més agressiu (Patrick J. Lynch) Una solució prometedora basada en ARNm Els responsables de la recerca han utilitzat un mètode pioner basat en molècules d'ARNm, com les utilitzades en algunes vacunes contra la covid-19, per activar el gen LCOR. El que han fet ha estat desenvolupar unes nanovesícules biològiques, com petites estructures o bosses, que introduïen l'ARNm del gen LCOR en les cèl·lules per activar la seva funció, i això les tornava a fer visibles. "Ens hem inspirat en la tecnologia utilitzada en vacunes covid i l'hem aplicada en càncer, i això també és innovador." Els investigadors de l'IMIM han aconseguit curar ratolins amb una estratègia basada en ARNm (IMIM) Resultats sorprenents i esperançadors La recerca l'han feta amb ratolins i aquesta doble estratègia d'ARNm i immunoteràpia ha aconseguit que superin la malaltia, quan el que seria habitual és que morissin al cap de poques setmanes, i fins i tot en pocs dies si fan metàstasi. "En canvi, amb aquest tractament hem aconseguit eliminar tant els tumors de mama com les metàstasis i que els ratolins tornessin a una situació prèvia al càncer. És una resposta molt esperançadora de cara a futures teràpies en pacients." Els resultats obren una porta d'esperança de cara a futures noves teràpies contra el càncer de mama i altres tumors (Flickr) Una estratègia aplicable a altres tipus de tumors Els investigadors creuen que els mecanismes que fan invisibles algunes cèl·lules tumorals són comuns a molts tipus de tumors i que, per tant, la seva estratègia podria funcionar en altres càncers de mama i altres processos tumorals, tot i que caldran nous estudis per demostrar-ho. De moment, han creat una patent per produir el seu tractament d'ARNm i immunoteràpia i el pròxim pas serà fer estudis de toxicitat en animals. Si els resultats són positius, confien que d'aquí 2 anys podrien començar els primers assajos en humans.

Aconsegueixen curar del tot ratolins amb el càncer de mama més agressiu

Descobreixen per què algunes cèl·lules canceroses es fan invisibles al sistema immunitari i aconsegueixen revertir aquest procés amb una teràpia basada en ARN missatger i immunoteràpia