Violència vicària: un maltractador pot ser un bon pare?
Els experts recomanen retirar la custòdia a un pare maltractador, però això només passa en el 5% dels casos amb condemna
Violència vicària: un maltractador pot ser un bon pare?
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Catalunya Migdia

Violència vicària: un maltractador pot ser un bon pare?

Els experts recomanen retirar la custòdia a un pare maltractador, però això només passa en el 5% dels casos amb condemna

Judit Perpinyà / Georgina GarciaActualitzat

El cas de les nenes de Tenerifepresumptament mortes a mans del seu pare ha posat sobre la taula un nou concepte de violència masclista: la violència vicària. Es tracta de fer servir els fills per fer mal a l'exparella. La versió extrema és arribar a matar-los, com suposadament ha passat en el cas de Tenerife. En una entrevista al Catalunya migdia, la psicòloga experta en violència masclista de l'associació Connexus, Aina Troncoso, alerta que hi ha situacions molt menys greus que també es consideren violència vicària:

"Violència vicària també és no passar la pensió o no cuidar-los correctament. Els nens també en són víctimes."

En el cas de les nenes de Tenerife, la mare havia explicat que deixava que la seva exparella continués veient les nenes perquè era un gran pare. Però per la psicòloga Aina Troncoso aquest tipus d'afirmacions són un error:

La societat ha fet creure que un home pot exercir la violència contra la mare i ser un bon pare. Els experts fa temps que intentem fer campanya per desmentir-ho: quan un home exerceix violència contra una mare, mai pot ser un bon pare.

Els experts alerten que aquest tipus de violència afecta el desenvolupament dels menors i demanen que es retiri la custòdia i les visites als pares maltractadors. Actualment només a un 5% dels homes condemnats per violència de gènere els retiren la custòdia o el règim de visites dels fills en comú.

Segons la psicòloga Aina Troncoso, aquesta situació obliga l'agressor a tenir un intercanvi amb la dona (per intercanviar els nens els caps de setmana o per vacances, per exemple) que d'altra manera no tindria, i això li serveix per continuar controlant l'exparella. Segons Troncoso, això també te conseqüències per als menors:

No s'estan protegint els nens. La violència vicària té conseqüències psicològiques, emocionals i socials, que poden ser més o menys greus en funció de la víctima.

Segons Aina Troncoso, 1 de cada 10 nens a l'estat espanyol viu situacions de violència masclista, i des del 2013 hi ha hagut 39 infants assassinats a mans d'exparelles de les seves mares, siguin els seus pares o no.

Què significa "violència vicària"?

La paraula ve de "vicari", que vol dir ajudant o substitut. És un mètode utilitzat per pares agressors que fan servir els seus propis fills com a persones interposades per fer mal a la parella. Els responsables de violència vicària tenen el convenciment que la versió més extrema, matar els fills, és el que fa més mal a les dones, més que assassinar-les a elles, perquè no se'n refaran mai més per anys que visquin i els torturarà el pensament de no haver-los sabut protegir.

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut