Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Catalunya migdia

Un any de la fugida de Joan Carles i cada cop més fronts oberts

La Fiscalia manté obertes tres investigacions sobre presumpta corrupció i frau fiscal que fan difícil el retorn a Espanya del rei emèrit

Paula Brujats, Elisa Omedes Actualitzat

El dilluns 3 d'agost de 2020, en plena pandèmia, en plenes vacances per a molts ciutadans, s'anunciava que Joan Carles I, llavors de 82 anys, se n'anava d'Espanya. Ho anunciava la Casa del Rei ara fa un any.

Va néixer a l'exili i a l'exili se'n va anar per no perjudicar la corona que ostenta el seu fill, Felip VI. L'emèrit vol tornar a Espanya, no es cansa de dir-ho al seu entorn, però per ara ho té difícil. Les causes judicials que té obertes avancen molt lentament i ni La Moncloa ni La Zarzuela el volen a prop.

Podrà tornar a Espanya?

El descrèdit dels últims anys del seu regnat, amb caceres de gust dubtós i amants que per fi sortien a la llum amb noms i cognoms, van empènyer Joan Carles a abdicar, el juny del 2014, a favor del seu únic fill home.

Des d'aquell moment, va perdre la inviolabilitat que li atorgava la Constitució mentre regnava i a poc a poc van començar a sortir activitats susceptibles d'il·legalitat que explicaven la fortuna que havia reunit en els prop de 40 anys com a rei.

Un any de la fugida de Joan Carles i cada cop més fronts oberts
La sortida de Joan Carles s'anunciava amb un comunicat (Casa del Rei)

Fa més d'un any que la Fiscalia del Tribunal Suprem l'investiga per possibles delictes fiscals, per negocis opacs i cobrament de comissions que podrien fregar la corrupció, però per ara ni està imputat ni tan sols ha estat citat a declarar, cosa que l'obligaria a tornar a Espanya, tal com desitja.

En un intent d'aplanar el seu desitjat viatge de tornada, Joan Carles de Borbó ha pagat més de 5 milions d'euros a Hisenda, que en coordinació amb la Fiscalia, l'investiga pels diners que han fet créixer el seu patrimoni, sense que se'n sàpiga l'origen.

Al final, podria ser que l'exrei no s'assegui mai al banc dels acusats. Les investigacions de la Fiscalia i l'Agència Tributària el mantenen lluny d'Espanya. Joan Carles, per ara, no tornarà. No pot tornar, diu Ana de Pardo, periodista de Público i coautora de "L'armadura del rei", perquè no ho volen ni el president Pedro Sánchez, ni el rei Felip VI.

"El seu fill, perquè la corona està en el pitjor moment i tenir Joan Carles a Espanya encara el perjudicaria més. I el president del govern espanyol perquè el PSOE és a les portes del 40è Congrés, amb unes bases republicanes que pressionen, d'una banda, i, de l'altra, un grup parlamentari que es nega a crear comissions d'investigació sobre la fortuna de l'emèrit que sembla més gran del que ha declarat."

Estan encallades les investigacions de la Fiscalia?

Les tres investigacions que té obertes la Fiscalia del Suprem des de fa un any no acaben d'arribar a cap conclusió i això, pel catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona, Jordi Nieva, no és normal.

"S'està dilatant de manera totalment desproporcionada. El més normal, quan hi ha una evidència de delicte, és que la Fiscalia formuli querella i a partir d'aquí sigui un jutge, en aquest cas del Tribunal Suprem, qui se n'encarregui."

Però fins ara, ni la fiscalia ha fet el pas, l'excap d'estat no està imputat ni l'han citat a declarar, i tampoc cap jutge del Tribunal Suprem ha volgut assumir la causa d'ofici, com hauria pogut fer.

Un any de la fugida de Joan Carles i cada cop més fronts oberts
Joan Carles és una figura incòmoda per a Felip VI.

No tothom ho veu així. Per a l'exfiscal en cap de Catalunya José María Mena es tracta d'una investigació llarga i complexa.

"Quant de temps es pot trigar a acabar una investigació amb aquestes condicions? Doncs alguns anys. S'han de recopilar moltes proves, és una investigació dificilíssima."

Mentre no el citin per declarar, no caldrà que Joan Carles torni a Espanya. La decisió, al capdavall, és política, i no es prendrà mentre la seva figura es faci cada dia més incòmoda per a la monarquia i la presidència espanyola.

Així ho veu José María Olmo, cap d'investigació del diari digital El Confidencial, que ha destapat alguns casos relacionats amb comptes opacs de l'emèrit.

"Continuen apareixent informacions que donen noves dades sobre la fortuna que amagava a l'estranger. En aquestes condicions, sembla difícil que Joan Carles pugui tornar a Espanya."

El procés, si alguna de les investigacions fiscals acaba en judici, va per llarg. Tant, que potser el temps ho acaba impedint, segons Jordi Nieva:

"Atès que Joan Carles I ja té una edat avançada, no sé si arribarem a veure aquest judici amb aquesta persona asseguda a la banqueta dels acusats i amb una sentència ja sigui absolutòria o condemnatòria."

També podria quedar tot en res, una possibilitat que José María Mena no creu que passi, però que tampoc descarta.

"Jo no crec que la Fiscalia arxivi la totalitat de les fiscalies que té obertes. Que això arribarà a judici o no? No ho puc afirmar."

Un any fora d'Espanya i sense possibilitats a l'horitzó per tornar-hi aviat. Joan Carles de Borbó cada cop està més acorralat: tres investigacions de la Fiscalia del Suprem, l'Agència Tributària mirant amb lupa els seus ingressos, Suïssa resseguint la procedència dels comptes que podria tenir al país, mentre cada dia surten noves revelacions periodístiques sobre la seva fortuna.

Comissions per l'AVE de la Meca

Joan Carles va cobrar una comissió de 65 milions d'euros d'Aràbia Saudita per l'adjudicació, el 2012, a un consorci d'empreses espanyoles de la construcció del tren d'alta velocitat a la Meca. Els diners es van dipositar en un compte bancari suís a nom de la Fundació Lucum, de Panamà, en què l'emèrit constava com a beneficiari.

Joan Carles va transferir aquests diners a un compte de les Bahames de Corinna Larsen, com a regal per les relacions que havien mantingut uns anys abans.

Felip VI, ja rei, era el segon beneficiari del compte. Quan es va fer públic, va retirar l'assignació de l'Estat al seu pare i va emetre un comunicat renunciant a l'herència. En realitat anunciava que renunciaria a l'herència, perquè el Codi Civil prohibeix expressament renunciar-hi si abans no es mor la persona que la llega.

El cas també l'investiga la Fiscalia de Suïssa per determinar si Aràbia Saudita va ingressar diners al compte de la Fundació Lucum i per aclarir l'entramat de testaferros de Joan Carles.

A Espanya, la investigació es podria acabar arxivant si es considera que els fets són anteriors a l'abdicació i, per tant, la figura del rei era inviolable.

Targetes de crèdit opaques

A finals del 2020 es va destapar que alguns membres de la família Borbó havien fet servir unes targetes de crèdit per a despeses personals de procedència sospitosa.

Hi havia implicats Joan Carles i Sofia, les seves filles Helena i Cristina, i els seus nets Froilà i Victòria, fills de la primogènita. Les despeses pagades amb les targetes s'abonaven des d'un compte d'Ibercaja en què cap d'ells no apareixien com a titulars.

Els diners els ingressava Allen Sanginés-Krause, un empresari mexicà, amic personal de l'exrei, per mediació d'un testaferro, el coronel ja retirat Nicolás Murga, home de confiança de Joan Carles i titular del compte d'Ibercaja.

Un any de la fugida de Joan Carles i cada cop més fronts oberts
Una imatge d'arxiu del rei Joan Carles I saludant el príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman

Els moviments de les targetes són dels anys 2016 al 2018 i, per tant, posteriors a l'abdicació. L'ús d'aquestes targetes podria constituir, com a mínim, un delicte fiscal, ja que suposen un increment de renda no declarat de més de 120.000 euros per exercici.

Per això, Joan Carles va intentar regularitzar la situació i eludir el delicte fiscal abonant a Hisenda prop de 700.000 euros per rendes no declarades, i va tornar els diners a l'empresari mexicà.

Uns mesos més tard, va fer una segona regularització fiscal de més de 4 milions d'euros per rendes no declarades superiors als 8 milions. Es correspondrien al que van costar uns vols privats, pagats per la fundació Zagatka per intermediació d'Álvaro d'Orleans, cosí del rei emèrit.

Irregularitats fiscals

La tercera investigació fiscal en què està implicat Joan Carles es refereix a uns fons de 10 milions d'euros que l'emèrit podria tenir al paradís fiscal de l'illa britànica de Jersey des de fa més de 20 anys.

Problemes amb la justícia també a l'estranger

Diverses investigacions periodístiques han tret a la llum possibles noves irregularitats sobre la fortuna de Joan Carles. A Andorra, van detectar un compte amb 10 milions d'euros, controlat per Josep Cusí, el seu amic íntim.

A Suïssa, la justícia va descobrir un compte que va operar fins al 2018, amb gairebé 8 milions d'euros i posteriorment un segon compte, tots dos vinculats a Joan Carles a través de diferents fundacions.

Un any de la fugida de Joan Carles i cada cop més fronts oberts
Joan Carles saludant la seva amant

A més, Corinna Larsen ha presentat una demanda al Regne Unit contra el seu examant i els serveis secrets espanyols per assetjament i vigilància il·legal.

L'empresària alemanya assegura que Joan Carles no va acceptar que ella no volgués reprendre la relació que havien tingut i que, com a revenja, li va exigir que li tornés els 65 milions d'euros que li havia donat i la va amenaçar amb represàlies. Larsen demana una ordre d'allunyament i una compensació econòmica.

 

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut