"Una vegada va venir una mare per explicar-me que la seva filla havia fet dos intents de suïcidi. Jo era tutora de tercer de BUP, tenia 42 alumnes i aquella noia treia bones notes, no era conflictiva, sempre somreia i estava atenta a classe. Si tens 42 alumnes, comences a fer tutories per ella? Per a mi va ser un ensurt. No podia ser, havia de trobar la manera de conèixer tots els meus alumnes". Aquesta és una de les reflexions que Dolors Sanahuja ha escrit "El que vaig aprendre a secundària" (Eumo Editorial), i que exemplifica un dels temes que més l'han preocupat al llarg de la seva carrera a l'institut. Generar respecte i confiança entre els alumnes i tractar-los de manera individual i directa. El silenci a l'aula es guanya amb respecte, no amb por    "Diari de tutoria", cartes entre alumne i professors D'aquest primer cas neix el "Diari de tutoria", una eina que li ha servit per tenir un contacte més directe amb la classe malgrat el baix nombre d'hores que els professors tenen per dedicar-se a aquesta tasca i que ha utilitzat en les seves tutories durant més de 20 anys. La dinàmica és senzilla, els alumnes tenien una llibreta durant tot el curs i tenien l'obligació d'escriure-hi cada setmana. El mínim era una pàgina, però si en feien quatre, Sanahuja es comprometia a llegir-les totes. "Moltes vegades m'explicaven coses totalment intranscendents, però si n'hi havia de serioses en podia fer el seguiment" Al llibre reivindica que l'educació i la formació emocional han de ser la clau de volta sobre la qual s'ha de bastir tota l'estructura educativa. "Per aconseguir-ho cal un contacte directe i periòdic -com a mínim dos cops al més- amb cada alumne del qual ets tutor. Però actualment els professors de secundària tenen dues hores al mes per fer tutories amb grups de 30, i així no es pot fer"   La història d'en Salvador, de l'assetjament a la integració Sanahuja defensa que construir aquestes relacions et permet ser un autèntic referent a l'aula i controlar què hi passa. És el que va aconseguir amb el cas d'en Salvador, que recorda amb molta tendresa: "En Salvador és un nen que arriba a secundària amb un dictamen i una trajectòria d'assetjament de primària molt seriosa. Tenia problemes de relació importants amb els altres companys. Senzillament era que no els entenia, i venia molt tocat per la inseguretat que tenia en l'àmbit relacional. L'amor dels pares era incondicional, però tampoc tenien gaires eines per poder treballar amb el seu fill. Llavors, el que vam fer des de l'institut va ser un treball emocional molt intens i un control claríssim de l'aula perquè tot el tema del maltractament es tallés radicalment. I una manera de fer-ho és que el grup d'alumnes de la classe s'hi sumin, i també entenguin que així no es tracten les persones. I a poc a poc, en Salvador se'n va anar sortint. Ell volia estudiar ciències del mar i ara mateix està a tercer de carrera".