Sebastià Alzamora explora la maldat en temps de haters

El diccionari defineix la paraula "ràbia" com a malaltia que afecta diversos mamífers, entre ells les persones. I també com a "gran ira o enuig". Sebastià Alzamora parteix d'aquests dos significats per titular la seva última novel·la, "Ràbia", que publica Proa. Sorgeix d'una història real que va viure l'autor mallorquí el 2019, quan el seu gos Cooper va morir enverinat, com explicava a "El matí de Catalunya Ràdio". "Que l'enverinessin em va deixar totalment perplex. I això donava peu a pensar en altres coses: abans si tenies un gos tenies en compte que no mossegués la gent. Ara si tens un gos has d'anar en compte que la gent no li faci mal a ell." "Ràbia", l'últim llibre de Sebastià Alzamora que s'endinsa en la maldat en la societat actual La novel·la, doncs, explora la maldat gratuïta en ple segle XXI, la ràbia que té la societat. I ho fa a través d'un home de mitjana edat solitari que té una gossa anomenada Taylor que un dia mor enverinada. Una mort absurda que no entén, igual que tampoc entén una altra mort, la d'un persona que coneix, víctima d'un incident al carrer. El protagonista va explicant el que passa al seu voltant amb un cert desapassionament, des de la mirada d'algú que no es queixa. Al contrari del que, segons Alzamora, passa ara perquè té la sensació que tothom es queixa, tot el dia. A vegades les queixes són justificades però altres vegades em sembla que són purament maneres de cridar l'atenció. Una manera de dir "soc aquí, escolteu-me, que m'estic queixant". Tot plegat passa en un nucli turístic que podria ser Mallorca o que podria ser qualsevol part de la costa catalana. Creu que són llocs on s'acumula tot allò que defineixen les nostres societats. En dic la perifèria d'Europa perquè es on van els europeus a emborratxar-se i anar de farra. Però formen part d'Europa. I és allà on desemboca tota la porqueria que arrosseguem amb el dia a dia. Afegeix, però, que dins d'aquesta "porqueria" també hi ha moments de bellesa, de llum, d'una certa mirada franca cap als altres. I és que "Ràbia" també busca i troba el vessant més bo de les persones i la bellesa. Elizabeth Strout novament aprofundeix en les relacions humanes a "Ai, William" I ja que parlem de la naturalesa humana, l'escriptora nord-americana Elizabeth Strout publica "Ai, William", on recupera el personatge de Lucy Barton que va arrencar amb "Em dic Lucy Barton" i "Tot és possible", tots publicats en català per Edicions de 1984 i Alfaguara en castellà. Aquí la protagonista parla del seu primer marit, William, amb qui va tenir dues filles que ja són grans. Una història explicada amb aparent senzillesa que s'endinsa novament en les relacions i sentiments més profunds: No crec que els misteris de la condició humana es puguin resoldre mai. Intento que els lectors se sentin menys sols, en aquests misteris. Així que la meva esperança és fer que la gent s'adoni que està bé, només és vida, saps que és només vida. I estem tots junts al mateix vaixell. Elizabeth Strout , que està considerada l'hereva de Lucia Berlín i Alice Munro, va guanyar el premi Pullitzer, entre altres reconeixements, per la saga d'Olive Kitteridge que es va adaptar a la televisió, protagonitzada per Frances McDormand, que es va estrenar el 2014 pel canal HBO. En la 67a cerimònia dels Premis Emmy, la minisèrie va guanyar vuit premis, inclòs el Primetime Emmy a millor minisèrie.

Sebastià Alzamora explora la maldat en temps de haters

L'escriptor mallorquí publica "Ràbia", una ficció que parteix d'una experiència personal quan algú va enverinar el seu gos