Restauren part de les funcions dels òrgans d'un porc després de mort

Un equip de científics de Yale han aconseguit fer reviure parcialment els òrgans d'un porc que havia mort una hora abans. Aquesta investigació, publicada a la revista científica Nature, demostra que és possible alentir el deteriorament d'un organisme un cop mort. De moment, només s'ha experimentat amb porcs, que tenen uns òrgans de mida i constitució molt semblant als humans, amb qui comparteixen el 90% dels gens. Resultats sorprenents Els investigadors van recórrer a una nova tecnologia per al seu experiment. Van induir uns porcs a l'aturada cardíaca i una hora més tard els van connectar a un dispositiu semblant al de les màquines d'oxigenació extracorpòries dels hospitals. Aquesta màquina els va bombejar un líquid anomenat OrganEx, que contenia sang dels mateixos porcs i alguns compostos anticoagulants. Pig organs have been partially revived one hour after the animals died, in a "stunning" experiment that challenges our idea of cardiac death (1/) https://t.co/tdnZUwoaQH nature (@Nature) August 3, 2022 El fluid va aconseguir frenar la descomposició dels cossos i va restaurar les funcions d'alguns òrgans dels porcs. Al cap de sis hores, la circulació s'havia recuperat, i es va detectar una certa activitat en el cor, el fetge i els ronyons dels animals. En canvi, els científics no van observar cap canvi en el cervell, cap activitat que indiqués que els animals havien recuperat la consciència o la sensibilitat. Un avenç mèdic El resultat de l'experiment va sorprendre els mateixos investigadors, ja que el cos, un cop mort, es comença a descompondre molt ràpidament, l'activitat cel·lular s'atura i fa que els òrgans es comencin a deteriorar de seguida. Per això, la urgència de les donacions per trasplantar-los. Partially revived pig organs could force a rethink of critical-care processes https://t.co/DrawyPGhd2 nature (@Nature) August 3, 2022 Tot i això, l'anunci dels resultats d'aquesta investigació s'ha d'agafar amb cautela. Marc Güell, investigador del Grup de Recerca en Biologia Sintètica Translacional de la Universitat Pompeu Fabra, ha celebrat la bona notícia, però hi ha posat prudència. "Hi ha algunes informacions molt contundents que parlen de ressuscitar, de reviure, i no és ben bé això. El que s'ha fet és recuperar algunes funcions biològiques, i ara cal veure com de completa és la regeneració i si l'òrgan és aplicable en un context mèdic." La recerca encara té molt de camí per recórrer, però si aquesta tècnica es pogués aplicar als humans, els òrgans dels donants es podrien preservar durant més temps, els trasplantaments augmentarien significativament i se'n beneficiarien més malalts. Els trasplantaments d'òrgans podrien augmentar amb la nova tècnica (Unsplash / Piron Guillaume) Això seria molt important, confirma Marc Güell a Catalunya Ràdio, perquè ara els òrgans per trasplantar són escassos. "Realment és un problema molt greu i sense una solució clara. Cada vegada vivim més anys, tenim menys accidents de trànsit, i les unitats de cures intensives són més bones. Són coses molt bones, però que no ajuden que hi hagi més òrgans disponibles." Catalunya és un dels països capdavanters en els trasplantaments d'òrgans per percentatge de població, però tot i així hi ha una llista d'espera de més de mil persones. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el director l'Organització Catalana de Trasplantament, Jaume Tort, ha explicat que aquest descobriment podria permetre guanyar temps tant en la recepció com en la implantació dels òrgans: "Ara els òrgans que extreiem a un donant són òrgans que tenen un temps d'isquèmia, que és un temps per tornar-los a implantar molt curt. Per això sempre hem de fer tots els dispositius i totes les operacions molt de pressa. Si ara resulta que hi ha unes substàncies que són capaces de reactivar els mecanismes cel·lulars, ara potser no haurem d'anar tan ràpid, perquè sabem que les cèl·lules es tornen a posar en marxa." Dubtes ètics i legals Els avenços científics poden provocar dilemes, que posen a prova la deontologia mèdica, els valors ètics de la societat i la legalitat vigent. En aquest cas, no s'ha pogut restablir el cervell dels porcs, que no ha emès cap senyal cerebral. Però què passaria si es poguessin recuperar algunes funcions del cervell després de la mort? L'experiment reobre el debat ètic sobre el moment que es produeix la mort (Unsplash / Aron Visuals) Els autors de l'estudi asseguren que els porcs del seu experiment no han estat reanimats després de la mort, no han ressuscitat, només van poder recuperar part de l'activitat cel·lular. El seu cervell no va tornar a tenir cap activitat, expliquen, perquè la solució que van bombejar als porcs era de 28 graus, més freda que la temperatura normal del cos, i també perquè s'hi van introduir compostos anestèsics i bloquejadors neuronals que podrien haver suprimit els senyals elèctrics del cervell. Els porcs de l'experiment no van recuperar cap activitat cerebral (Unsplash / Amber Kipp) Però en el futur, això pot canviar. Les investigacions podrien conduir a restaurar l'activitat cerebral, i si això arriba als humans tornaria a obrir el debat ètic i legal sobre la definició de la mort i el moment en què es produeix. Els investigadors de Yale consideren que la mort no és un moment, sinó un procés, i que per això és tan difícil trobar una manera clara i precisa de declarar la mort d'una persona. Creuen, per tant, que la definició legal de la mort s'haurà de continuar adaptant als avenços mèdics.

Restauren part de les funcions dels òrgans d'un porc després de mort

L'experiment, de la Universitat de Yale, pot representar un avenç en la donació d'òrgans, però també planteja dubtes ètics i legals sobre la definició de la mort i el moment en què es produeix