Nou mapa estel·lar de la nostra galàxia i els seus confins

Al desembre de 2013, L'Agència Espacial Europea, ESA, va llançar a l'espai la missió Gaia amb l'objectiu de crear el mapa multidimensional més precís i complet de la Via Làctia. L'any 2016 va publicar un primer catàleg de dades estel·lars i el 2018, el segon. El tercer, que es presenta ara, recull 100 terabytes de dades. És la missió més exitosa de l'ESA, única a tot el món Conèixer els nostres orígens més remots En aquests quatre anys, la missió Gaia ha estat recollint informació sobre gairebé 2.000 milions d'estrelles. Ara la incorpora en un tercer arxiu, que recull dades sobre la composició química, la temperatura, el color, la massa, l'edat, la posició, la velocitat i la direcció del moviment de tots aquests objectes. Les estrelles de la Via Làctia (ESA) La informació obtinguda també ha permès ampliar el catàleg d'estrelles binàries i subgrups d'estrelles particulars de dins i fora de la Via Làctia. Dos telescopis escrutant contínuament el cel Els dos telescopis de la missió Gaia estan situats a 1,5 milions de quilòmetres de distància de la Terra, en direcció oposada al Sol. Escanegen contínuament el cel i així han pogut registrar informació sobre més de 800.000 sistemes binaris, 10.000 milions d'estrelles variables i 156.000 asteroides. La misión @ESAGaia ha publicado hoy un nuevo conjunto de datos relativos a nuestra galaxia. En este detallado estudio de la Vía Láctea, los astrónomos han descrito insólitos «terremotos estelares», el ADN estelar, movimientos asimétricos, entre otros.https://t.co/rO5hhF4Cpo pic.twitter.com/wqi8s5hkyJ ESA España (@esa_es) June 13, 2022 La informació que aporten, explica Carme Jordi, investigadora principal de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB, és fonamental sobre l'origen del Sistema Solar. "Aquesta informació addicional que estem afegint ara, propietats dels cossos, les propietats físiques de les binàries del sistema solar, dels quàsars, de les galàxies, de les estrelles i aquest tercer component de la velocitat, acaba d'arrodonir la cirereta del pastís; és el tresor de les dades que ja eren als arxius anteriors." Les descobertes aportades per tota aquesta informació contribueixen a l'estudi de l'estructura i l'evolució de la Via Làctia des d'una nova perspectiva. El mapa de la nostra galàxia Conèixer la composició d'aquestes estrelles és com conèixer el seu ADN i permet configurar el mapa químic més important fins ara de la Via Làctia i també d'altres galàxies que tenim a prop. Tècniques observacionals de Gaia (ESA) Al final, explica Josep Manel Carrasco, investigador de la missió a la UB, es tracta de saber l'origen de tot i el nostre lloc a l'Univers. "La novetat aquí és que no només sabem on són les estrelles en el cel, sinó que sabem com són, sabem com van evolucionar, la seva història. Tota la informació sobre la formació de la galàxia és una cosa pionera." Un dels descobriments més sorprenents que ha destapat la missió Gaia és la detecció de terratrèmols que no es coneixien en un miler d'estrelles, una sismologia que modifica la forma d'aquests objectes. Núvols de Magallanes, galàxies pròximes a la nostra (ESA) S'espera que l'anàlisi de totes les dades obtingudes oferirà noves revelacions molt aviat. I no només de la nostra galàxia, assegura Mercè Romero, investigadora del grup Gaia Barcelona de l'Institut de Ciències del Cosmos. "Aquest catàleg també pot aportar molta informació de les galàxies veïnes. Estem escanejant objectes de més enllà de la nostra galàxia. Els núvols de Magallanes, per exemple, són dues galàxies veïnes que tenim aquí, a l'hemisferi sud i ara sabem estan interactuant amb la nostra." L'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona [LINK] i l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) han aportat un equip d'astrònoms i enginyers a la missió Gaia de l'Agència Espacial Europea, en què han participat una vintena de països europeus.

Nou mapa estel·lar de la nostra galàxia i els seus confins

La missió espacial Gaia, de l'ESA, ha permès elaborar el més complet catàleg d'estrelles, amb més de 2.000 milions, unes dades fonamentals per estudiar els orígens del Sistema Solar