Nickolas Butler: "El sistema econòmic està col·locat i els diners són la seva droga"

Nickolas Butler, de 43 anys i criat a Wisconsin, es va donar a conèixer el 2014 amb "Canciones de amor a quemarropa", que va ser un best-seller. En català s'ha publicat "Al cor dels homes" i ara l'editorial Periscopi treu la segona en català, "Bona sort". L'amistat, com en les seves altres novel·les, és l'eix central d'aquest llibre, que se situa a les muntanyes de Wyoming. Allà, tres amics que són propietaris a parts iguals d'una constructora reben la insòlita proposta de fer una casa de luxe a la muntanya en només quatre mesos. Si ho aconsegueixen, rebran una quantitat ingent de diners. Així, Butler mostra l'altra cara del somni americà: fa un retrat de l'ambició i la cobdícia, la distància cada vegada mes gran entre la classe alta i la classe obrera i mitjana americana. La crisi del mercat immobiliari n'és un exemple clar. "Ens trobem en un moment curiós: els més rics tenen molt més que la resta i la seva riquesa no para de créixer, i la classe mitjana no para de fer-se petita. M'interessava aquest canvi que estem veient en la nostra economia, en la nostra societat. El fet que la bona gent que volen continuar vivint als pobles on han nascut no s'ho poden permetre." Per això diu, contundent: "Fa la sensació que el sistema econòmic està malalt, com si estigués col·locat. Els diners son aquesta droga." "Bona sort" és un thriller que parla del preu de l'ambició Justament, l'altre tema central de l'obra és l'addicció a les metamfetamines, una autèntica epidèmia, especialment a les zones rurals i entre la classe obrera. Basant-se en la realitat, Butler planteja que els tres amics, per aconseguir el repte de construir la casa, recorren a les metamfetamines per poder suportar treballar vint-i-quatre hores set dies a la setmana. "Ara als Estats Units tenim l'epidèmia de les matamfetamines, sobretot als pobles petits de l'Amèrica rural. És més acceptable culturalment parlar de l'epidèmia dels opiacis perquè els recepten els metges i es considera que els pacients no en són responsables. En canvi, les metamfetamines són una droga il·legal que consumeix la població pobra i, per tant, el relat és: si ets addicte, la culpa és teva, no ets una víctima." Butler va voler que "Bona sort" fos un thriller, amb un ritme trepidant, que va portant els protagonistes cap a un camí sense sortida ple de violència. Per aconseguir aquest ritme i l'angoixa que transmet, l'autor va decidir posar-se a ell mateix també un temps límit per acabar-lo, una experiència, diu, esgotadora. "Em vaig imposar un termini i era el mateix que tenien els obrers per enllestir la casa. Volia tenir aquesta sensació desesperada, aquella suor de saber si arribaria a complir el termini. I quan vaig acabar em vaig sentir igual de cansat que els constructors. No el tornaré a fer, aquest experiment!" Libros del Asteroide publica la novel·la en castellà. "Amor lliure", de Tessa Hadley Tessa Hadley explora la revolució sexual a "Amor lliure" (Edicions 1984) / Fotografia: Mark Vessey També us volem parlar de l'escriptora britànica Tessa Hadley, que retrata la ruptura cultural al Regne Unit dels anys 60 a "Amor lliure". Explica la història de passió d'una mestressa de casa i un amic de la família més jove. A través d'ells, i sempre amb ironia, reflexiona sobre l'amor romàntic i el que va suposar també la revolució sexual per als homes i sobretot les dones en aquella època. "La revolució sexual va suposar molt, sobretot per als homes. Van arribar els mètodes anticonceptius, que van acabar beneficiant més els homes que les dones." Com en altres novel·les seves, l'autora se centra en diferents tipus de feminitat, inspirada en models com la seva mare. "A ella i a les mestresses de casa se'ls afegia una nova pressió. No només havien de ser bones esposes, preparar el menjar, cuidar els nens, sinó que també s'havien de mostrar sexis. Això té la part divertida, si vols, però era una pressió, la d'haver de ser atractiva." Hadley, de 64 anys, va publicar la seva primera novel·la quan en tenia 46, després que moltes editorials rebutgessin els seus originals. Ara s'ha convertit en una autora de culte, amb llibres com "Cap al tard", que han teixit una obra molt personal centrada en les relacions familiars. "Com a autora, m'agrada generar un poder explosiu, buscar alguna cosa que es desmunti, alteri les convencions. I veure què passa quan deixes caure aquesta bomba." Hadley no creu que l'autor hagi d'estar limitat a escriure sobre el que coneix. "Cada escriptor troba sobre què pot escriure. No ho esculls, ho trobes. Per mi, va ser trobar la tradició d'una literatura que se centra en la família, l'espai domèstic, les emocions que hi passen. Encara que tothom acabi escrivint sobre el que coneix, el que un coneix pot ser molt més ampli que les pròpies experiències." "Amor lliure" l'acaba de publicar Edicions de 1984 en català i Sexto Piso en castellà.

Nickolas Butler: "El sistema econòmic està col·locat i els diners són la seva droga"

L'escriptor nord-americà publica "Bona sort", una història d'amistat que mostra l'altra cara del somni americà