Mercè Rodoreda era punk

De l'autora de "La plaça del Diamant" se n'han fet moltes aproximacions biogràfiques i literàries. L'escriptora i periodista Mercè Ibarz, experta en l'obra de Rodoreda, fa a "Retrat de Mercè Rodoreda", publicat per Empúries, una aproximació personal i humana que la renova i ens la presenta amb nous ulls. Rodoreda no era una bleda, era punk No és una biografia, és un retrat personal on la mateixa Ibarz intervé en primera persona per parlar de llocs que ha visitat i on vivia Rodoreda o hi aboca les seves impressions de lectures. Ibarz la qualifica d'autora moderna que es va avançar al seu temps. "Pot no agradar-te la Rodoreda, per descomptat. Però dir que és una bleda o una cursi em sembla forassenyat. Ella escriu des del més fondo de la seva introspecció i sense romanços. Els punks es van revelar contra moltes coses i van treure a la llum un món negre que potser no es pot veure. És en aquest sentit que dic que la Rodoreda era una punk." Obres com "La mort i la primavera" o posteriorment "Quanta, quanta guerra", on fa una meditació abstracta sobre la guerra, són llibres difícils que no es van entendre en el seu moment. El lector actual sí: "S'està adreçant a un tipus de lectors que potser en aquell moment estaven per venir i que per sort ja han arribat." L'escriptora Mercè Ibarz reivindica Rodoreda com a gran autora europea Autora europea Per Ibarz, llegir la seva obra en clau de vida de dona o com a autora exclusivament catalana és un error. Se l'ha d'incloure com a gran autora europea: "Ella va escriure des d'Europa: Bordeus, París, Ginebra i Llemotges. Crec sincerament que se l'ha de posar en relació amb tots els escriptors de postguerra, que són molt variats, com Natalia Ginzburg. Tots han passat el mateix: molta guerra." I és que la guerra és l'eix central de la seva obra: "És el tema de la Rodoreda. La guerra, la postguerra, la destrucció... "Quanta, quanta guerra". Ara a Europa tornem a estar en guerra. És el seu tema perquè les ressonàncies que hi deixa són molt profundes com a persona, i com a escriptora ho afronta." Llegir Rodoreda és un acte de valentia "Retrat de Mercè Rodoreda" és una reelaboració que Ibarz fa de 30 anys d'estudi de la seva obra. Un llibre imprescindible per als lectors fidels de Rodoreda i també per als lectors inquiets que volen saber mes enllà de tòpics. "La llegeixo sovint com a poesia. A part que la seva prosa és poètica... la llegeixo a trossos... i hi torno a trossos: llegeixo i hi torno en un altre moment. Cal una certa valentia per llegir-la." Al llibre s'hi pinten les 38 flors imaginàries que apareixen a "Viatges i flors". Rodoreda també centra el llibre "A propòsit d'unes flors". És un llibre il·lustrat on l'artista Camil·la Pérez pinta les 38 flors imaginàries que apareixen a "Viatges i flors", una de les últimes obres de l'autora, i l'escriptora Nati Soler escriu una història per a cadascuna d'elles. Una obra deliciosa publicada per Ònix Editor que inclou perfum. A "Sucamulla", Magí Camps presenta 12 relats amb les aventures i desventures amoroses. Canviem radicalment de tema per parlar-vos d'una altra novetat. És el recull de contes "Sucamulla", del periodista i filòleg Magí Camps, on presenta 12 relats amb les aventures i desventures amoroses de personatges molt diversos. Són contes eròtics i desenfadats que volen mostrar la riquesa del català també per parlar de sexe: "Hi ha un intent de recuperació d'expressions, buscar sinònims per al món de l'erotisme i l'amor. Estic tip de sentir que en català hi ha coses que no es poden dir. En català es pot fer absolutament tot, amb una riquesa extraordinària." El resultat són relats divertits i suggerents, molt elegants. "He jugat amb un erotisme light, amb humor, sense ser barroer. I en això la llengua hi ajuda molt. Un exemple: el mot "enforquillar", en el sentit de fer l'amor. El vaig descobrir en un diccionari fa molts anys." "Sucamulla" el publica l'editorial Univers.

Mercè Rodoreda era punk

Mercè Ibarz reivindica l'autora de "La plaça del Diamant" com una gran autora europea a "Retrat de Mercè Rodoreda"