Avistar ossos al Pirineu és força difícil. Anys abans, grups d'amants de la natura ho intentaven, però la pandèmia ha frenat aquesta activitat que té un alt potencial turístic. Catalunya Ràdio s'hi ha apuntat i en una expedició a un racó de l'Aran que no podem revelar, hem pogut veure una ossa d'un any i mig. Les imatges del vídeo no són gaire nítides perquè estan gravades amb un telescopi a dos quilòmetres de distància, però el seu valor és indubtable. 📽️ El nostre equip de @cati_aran ha pujat a la muntanya de la Vall d'Aran per veure ossos de la mà de la @fundacionoso i ha pogut observar una ossa jove en el seu entorn natural 👇 pic.twitter.com/m9XJ3VYCWI CatInfo Lleida (@Cati_Lleida) June 4, 2021 L'ossa s'ha separat fa pocs mesos de la mare i fins fa pocs dies estava acompanyada del seu germà, que ha marxat en una altra zona. Pel lloc on s'ha vist, es creu que podria ser filla de l'ossa Bambou, una femella de 13 anys nascuda en aquella zona, i neta de Havla, una ossa procedent d'Eslovènia i reintroduïda al Pirineu amb el patrocini de la cantant Carla Bruni, que la va apadrinar quan el seu marit, Nicolas Sarkozy era el president de França, per demostrar la seva implicació en la biodiversitat. L'os com a reclam turístic Arribar a veure un os no és fàcil. Per això, el delegat de la Fundación Oso Pardo al Pirineu Central, Marc Alonso, creu que aquest avistament ha estat tot un privilegi. "Els ossos són animals en general solitaris que viuen en les zones altes i abruptes de difícil accés, per això l'observació i el seguiment no és fàcil. Cal pensar que són 65 ossos confirmats al Pirineu Central el 2020 i la superfície que hi ha és molt extensa." 🔴Urge regular la observación de🐻para evitar molestias a la especie e incidentes a los observadores 👨‍👨‍👦‍👦🔭Cada vez + gente quiere verlos, y es comprensible, pero hay que ser conscientes de que está en peligro de extinción y este momento de su ciclo de vida es muy delicado Hilo👇 pic.twitter.com/oD5n1Z6tyH Fundación Oso Pardo (@fundacionoso) May 14, 2021 El creixent interès pel turisme de natura va afavorir les expedicions per veure ossos al Pirineu, una activitat lucrativa per a la Vall d'Aran. Fins que va arribar la Covid: "El tancament de les fronteres impedeix que vinguin els nostres veïns francesos. I això es nota molt, perquè la presència de ciutadans de França per venir a veure i fer observació d'ossos a la Vall d'Aran ha estat important des de ja fa uns quants anys." La Fundación Oso Pardo reclama més suport de les administracions aranesa i catalana per promoure la imatge de l'os. A la serralada cantàbrica, sobretot a Astúries, l'os és un dels principals atractius turístics, tot i la importància de la ramaderia, dues activitats sovint en conflicte. La difícil convivència dels ossos i la ramaderia L'activitat humana va comportar pràcticament l'extinció dels ossos al Pirineu. L'any 1995 no arribaven a la mitja dotzena. Per corregir-ho, se'n van començar a reintroduir exemplars, que s'han anat reproduint, alguns morint, fins a la seixantena que es calcula que hi ha ara a banda i banda de la serralada, de Navarra a la Catalunya Nord, segons el portal del projecte Piros Life. L'últim exemplar autòcton dels Pirineus, l'ossa Cannelle, va morir l'any 2004 i ara tots els animals que queden provenen d'Eslovènia o són els seus descendents. L'os bru és una espècie protegida. És l'animal carnívor més gran d'Europa, però la base de la seva alimentació són els vegetals. Pot arribar a fer dos metres i pesar 200 kg, i viu uns 30 anys en llibertat. Sovint, els arguments dels conservacionistes per defensar la reintroducció de l'espècie al Pirineu han topat amb la realitat de la convivència amb els ramats d'alta muntanya. Primer van aparèixer mortes cabres i ovelles, i els ramaders van augmentar els sistemes per protegir-les. Però aviat els ossos van començar a atacar també vaques i cavalls, uns animals que pasturen lliurement i, per tant, són més difícils de protegir. Arran d'aquest conflicte, l'any passat van acabar morts tres exemplars d'os bru al Pirineu per l'acció de l'home.