Un estudiant a la Universitat de Barcelona
Un estudiant a la Universitat de Barcelona (Europa Press / David Zorrakino)
Catalunya migdia

Les universitats catalanes són de les més infrafinançades de tot l'Estat

La plantilla de docents i investigadors és precària, escassa i està envellida

Enllaç a altres textos de l'autor

Sara Cañete

Redactora d'informatius especialitzada en educació

@SaraCanyete
Actualitzat

La universitat pública catalana és la més infrafinançada de tot l'Estat, només per sota de la Comunitat de Madrid, segons l'informe "El sistema universitari català: dades i singularitats" de l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), un organisme independent format per membres de les quatre universitats públiques de Barcelona.

El finançament públic se situa en uns 5.300 euros per estudiant, una xifra que queda per sota dels 5.700 euros de mitjana de tot l'Estat, i molt lluny dels més de 9.500 euros per estudiant a la Rioja, que encapçala el rànquing.

A més, la universitat catalana continua sent una de les més cares de l'Estat, tot i la reducció dels preus dels últims cursos, tal com explica Vera Sacristán, presidenta de l'OSU i coautora de l'estudi:

"Respecte de fa vint anys, el preu mínim d'un grau ha pujat un 21,4% per sobre la inflació. El grau més car ha pujat un 30% per sobre la inflació. I el màster més barat ha pujat un 90% pràcticament. Per tant, els preus han patit increments molt alts, malgrat les reduccions."

Actualment, Catalunya inverteix el 0,38% del PIB en el sistema universitari, encara que el compromís és incrementar la xifra fins a l'1%.

La traducció simultània entra a la universitat: final de la discussió per la llengua?
Les universitats catalanes, com la Universitat de Barcelona, són de les més infrafinançades de tot l'Estat

L'accés a estudis superiors, molt condicionat per la renda

A banda del finançament, l'informe també destaca que l'accés dels alumnes a estudis superiors està molt condicionat per la renda i el nivell acadèmic dels seus progenitors, com explica Albert Corominas, coautor de l'informe:

"A Barcelona, la proporció de famílies que tenen estudiants universitaris és d'un 5% al barri del Baró de Viver, mentre que les famílies de la Vila Olímpica que en tenen és d'un 52%."

Fa un parell de cursos, Corominas recorda que la situació era similar:

"L'entrada a la universitat d'estudiants que viuen a Sant Cugat va ser 2,5 vegades superior a l'entrada d'estudiants de Santa Coloma de Gramenet, tot i que aquesta ciutat té una població un 30% superior."

La precarietat del personal docent i investigador

L'informe també evidencia la precarietat de la plantilla. Catalunya és qui té la temporalitat més alta, només superada per les Illes Balears. El 62% del personal docent i investigador té contractes temporals, una xifra molt superior al topall legal del 40%.

Més de la meitat del personal docent i investigador del sistema universitari públic català té contractes temporals

El professorat també està envellit, perquè la meitat de docents i investigadors universitaris tenen més de 50 anys. El personal jove, d'entre 30 i 39 anys, només representa un 16% del total, mentre que fa una dècada eren un de cada quatre.

El treball també conclou que la plantilla és escassa, perquè Catalunya té la ràtio més alta d'alumnes per professor.

Malgrat les dificultats, el sistema universitari català gaudeix d'un gran prestigi, la productivitat en recerca és capdavantera i és la comunitat on més ha augmentat el nombre de graus en els darrers 10 anys, amb 152 títols nous, gairebé un 40% més que fa una dècada.

Anar al contingut